J.V. Foix: Vida, Obra i Estil de l'Avantguarda Catalana

J.V. Foix: Biografia i trajectòria

J.V. Foix (Sarrià, 1893-1987) es dedicà a la pastisseria del seu pare, tot i que estigué estretament relacionat amb les arts i els artistes del moment. Fou periodista, assagista i poeta, a més d'amic personal de figures com Dalí i Lorca.

Començà en el periodisme a la Revista de Poesia i col·laborà en publicacions destacades com La Publicitat, Quaderns de Poesia i L'amic de les arts. Al llarg de la seva carrera, rebé diversos reconeixements, com el Premi Lletra d'Or. Mantenint sempre un esperit avantguardista i una llengua rica, la seva obra va adquirir una gran popularitat gràcies a la musicalització del seu poema «És quan dormo que hi veig clar» per part de Joan Manuel Serrat.

Obra en prosa

• Gertrudis: El tema principal és l'expressió de la pròpia personalitat. Ambientada en el seu poble natal, presenta el món visible i l'ocult amb elements surrealistes.
• KRTU: La violència esdevé metàfora de l'erotisme, representada per l'atracció-repulsió. Hi emergeix la multiplicitat de la personalitat de Foix.

Ambdues obres segueixen les pautes del futurisme, el cubisme i el surrealisme, incloent-hi l'escriptura automàtica.

Obra poètica

• Sol, i de dol: Setanta sonets on culmina la seva obra. De to arcaitzant, fusiona el passat, el present i el futur.
• Les irreals omegues: Llibre dens i barroc, escrit en versos lliures. Explica les experiències que l'autor visqué abans de la guerra i reflexiona sobre el desastre de la derrota.
• On he deixat les claus…: Incorpora elements de la poesia popular.
• Onze nadales i un cap d'any: Aplega els poemes de Nadal que enviava als seus amics.
• Desa aquests llibres al calaix de baix: Recull de poemes que l'autor no havia inclòs en els llibres anteriors.
• Cròniques de l'ultrason: Publicada poc abans de la seva mort.

Característiques literàries

La prosa és el contrapunt de la seva poesia: utilitza un llenguatge metafòric i presenta la realitat per transcendir-la. Els seus temes principals són:

• La crisi de personalitat i les contradiccions íntimes.
• El desdoblament de la personalitat.
• La lluita entre els sentits, la raó i la realitat.
• L'amor, la religió i la pàtria.

La seva riquesa lingüística i la reflexió metafísica fan que la seva poesia no sigui fàcil d'entendre, destacant per la seva constant barreja d'elements antics i moderns.