Jacint Verdaguer, Joan Maragall i el Modernisme Català

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Va néixer a Vic el 1845. Fill d'una família humil, va ingressar al seminari de Vic l'any 1855 i hi va cursar estudis eclesiàstics. Ben aviat es va interessar per la poesia. L'any 1865 va participar per primera vegada als Jocs Florals i hi va obtenir dos premis.

La importància de Verdaguer rau en el fet que va representar la recuperació de la poesia culta catalana després de tres segles de decadència. Va significar el mateix que Ramon Llull a l'edat mitjana. La seva obra és bàsicament poètica, tot i que també va escriure prosa. Algunes de les seves obres més importants són El Virolai o L'emigrant.

Poesia èpica

Les seves obres èpiques més destacades són L'Atlàntida i Canigó.

• L'Atlàntida: Consta d'una introducció, deu cants i una conclusió. Barreja història i mitologia a través de dos temes: el descobriment d'Amèrica i l'enfonsament de l'Atlàntida.
• Canigó: Està format per dotze cants i un epíleg. L'acció transcorre pels volts de l'any 1000 i connecta amb els orígens llegendaris de Catalunya.

Joan Maragall (1860-1911)

Va néixer a Barcelona el 1860. La seva família tenia una petita indústria tèxtil, la qual cosa els proporcionava una bona economia. Va estudiar la carrera de Dret, encara que gairebé mai no va exercir d'advocat. Mai no va tenir la necessitat de treballar per subsistir i va gaudir d'un gran prestigi com a intel·lectual entre la burgesia barcelonina. El 1892 es va casar amb Clara Noble, d'origen anglès.

Producció literària i pensament

La vocació per la poesia se li va manifestar de ben jove. Més endavant, va publicar diversos articles a La Veu de Catalunya. Van ser especialment importants els articles relatius als fets revolucionaris de la Setmana Tràgica.

Elogi de la paraula viva

Maragall va exposar la seva concepció teòrica sobre la creació poètica i el concepte de l'art en diversos textos, com Elogi de la paraula. El seu pensament es basava en la teoria de la paraula viva, influïda pel romanticisme i el simbolisme, amb unes clares connotacions religioses.

El Modernisme: Tendències

Regeneracionistes

Les seves intencions no eren únicament estètiques, sinó que pretenien provocar el desvetllament ideològic de la societat. Creien que l'art i la cultura havien d'estar al servei de la revolució.

Decadentistes-Esteticistes

Concebien la poesia i l'art com el mitjà de superació de la societat materialista, de l'art mercantil i de l'esperit utilitari. L'única justificació de l'art era l'art mateix.