Jacint Verdaguer: el poeta del poble i la seva obra
Jacint Verdaguer — vida i dates
Jacint Verdaguer, el poeta del poble
(Folgueroles 1845 – Vallvidrera 1902)
Obra
Poesia èpica
L'Atlàntida (1877)
L'Atlàntida és un extens poema escrit pràcticament en la seva totalitat en versos alexandrins (6+6). Verdaguer hi sintetitza un tema històric, el descobriment d'Amèrica, amb un de mític, l'enfonsament del continent de l'Atlàntida. Tot i la presència del personatge de Colom, que de fet obre i tanca la història, i el d'Hèrcules, que lliga els 10 cants centrals, el veritable protagonisme de l'obra l'acapara la natura. Es pot parlar fins i tot de «poema geològic».
Argument de L'Atlàntida
Colom naufraga davant les costes de Portugal i és recollit per un vell ermità, que, per distreure'l de la seva melangia, li conta la història del continent enfonsat a causa d'un dels dotze treballs d'Hèrcules. Acabat el relat, el mariner se sent cridat a unir de nou les terres separades pel mar arran del mític enfonsament, i es presenta a Isabel la Catòlica per tal d'aconseguir suport per a la seva empresa.
Canigó (1885)
Canigó, a diferència de L'Atlàntida, és un poema sobre els paisatges reals de Catalunya. El tema, genuïnament català, també difereix del primer poema: aquí s'explica l'origen de la nacionalitat catalana. Està format per 12 cants i un epíleg escrits en versos de 7, 8 i 10 síl·labes.
A l'epíleg, situat al segle XIX, l'esplendor medieval ha quedat reduït a les ruïnes de dos monestirs, el de Sant Martí de Canigó i el de Sant Miquel de Cuixà; els campanars dels quals, en un diàleg fictici, es lamenten del pas devastador del temps.
Argument de Canigó
Als volts de l'any 1000 els comtes Guifré i Tallaferro, i Gentil, fill d'aquest, lluiten al Pirineu per contenir l'avanç sarraí. Flordeneu, reina de les fades, sedueix Gentil prenent l'aparença de Griselda, la pastora que el noi estima. Guifré, irat perquè Gentil ha desatès les seves obligacions guerreres, l'agredeix i el mata. Quan Tallaferro reclama la presència del fill, Guifré confessa el seu crim. Tallaferro vol venjar-se, però la intervenció de l'abat Oliba fa que Guifré expiï la seva culpa amb la fundació del monestir de Sant Martí de Canigó.
Poesia lírica
Per la seva condició de sacerdot, Verdaguer conreà dos dels tres lemes dels Jocs Florals: pàtria i fe.
Pel que fa al primer, la seva poesia patriòtica segueix els tòpics romàntics dels altres autors de la Renaixença. Els volums més importants són Pàtria (1888) i Montserrat (1898).
La poesia religiosa presenta una època de caràcter místic, on es fa palès el seu franciscanisme espiritual, representada sobretot per Idil·lis i cants místics (1879), i un altre de caire ascètic, que posa de manifest la crisi espiritual que va patir al final de la seva vida i que es reflecteix principalment a Flors del Calvari (1898).
Obra en prosa
La prosa de Verdaguer abraça bàsicament tres temàtiques: els viatges i les excursions, la problemàtica personal i el folklore.
- Excursions i viatges (1887)
- Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889)
- En defensa pròpia (1895)
- Rondalles (1905)
Excursions i viatges i Dietari d'un pelegrí a Terra Santa són obres documentals que contenen la descripció dels paisatges i les experiències viscudes durant els viatges que Verdaguer va fer al llarg de la seva vida. En defensa pròpia és un recull dels articles apareguts al diari La Publicidad quan Verdaguer va haver de defensar-se de les acusacions de la jerarquia eclesiàstica. Com a bon romàntic, Verdaguer es sentí atret per la literatura popular i pel folklore; la seva aportació a aquest camp es troba a Rondalles (1905).
Transcendència de l'obra verdagueriana
Jacint Verdaguer ha estat considerat el recuperador de la llengua catalana. És el primer poeta rellevant després de tres segles de dificultats lingüístiques.
Un dels mèrits de Verdaguer rau en el fet que supera els models de llengua arcaïtzants d'imitació trobadoresca que havien posat de moda els sectors més afins als Jocs Florals, i fa servir un llenguatge que és una síntesi equilibrada del català popular i dels registres més culte. Certament, es pot afirmar que Verdaguer obre un nou període en la literatura catalana moderna.