Jackson Pollock i el Dripping: Anàlisi de l'Expressionisme Abstracte

Art i humanitats3,68 KB

Fitxa Tècnica de l'Obra

  • Artista: Jackson Pollock (1912-1956)
  • Data: c. 1950
  • Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela
  • Mides: 1,60 x 2,59 m
  • Estil: Expressionisme Abstracte
  • Tipologia: Abstracte
  • Localització: National Gallery (Washington)

Biografia i Context Artístic

Jackson Pollock és l'artista més destacat de l'Expressionisme Abstracte. Va començar la seva formació estudiant pintura a Nova York. En les seves primeres obres, pintava escenes realistes de la vida nord-americana.

A partir del 1943, va rebre un gran nombre d'influències que va aglutinar per crear el dripping, una nova tendència pictòrica. Aquestes influències inclouen:

  • Els muralistes mexicans.
  • El Surrealisme.
  • Picasso.
  • Els indis navahos d'Amèrica del Nord.

El dripping, o Action Painting, és una tècnica consistent a fer regalims i taques cromàtiques damunt la tela per mitjà de moviments ràpids i nerviosos. El resultat són formes purament abstractes. Tot i que inicialment no va ser valorat, amb el pas dels anys ha arribat a convertir-se en un dels artistes més importants del segle XX.

Descripció Formal i Tècnica

Pollock ocupa deliberadament tota la superfície pictòrica, una tècnica coneguda com a all-over-painting (superfície completament pintada). Per aplicar la pintura, hi feia regalimar el material utilitzant bastons o ganivets.

Els densos entramats lineals que es van formant pels regalims de diferents colors s'estenen per tota la superfície de la tela.

Com passa amb la forma, tampoc el color segueix les lleis tradicionals. No existeix una lògica de contrast, sinó el desig de pintar en estat pur. La profunditat suggerida a la tela no és producte de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó d'una simple superposició de les capes de pintura.

Temàtica i Interpretació

L'obra està formada per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap mena de vestigi figuratiu. Donar a l'obra un número reforça el caràcter abstracte i fa que l'espectador s'enfronti a la pintura sense cap dada que pugui condicionar la seva mirada.

Aquesta tela és un dels drippings de mides més grans. Ha estat comparada per alguns experts amb els ritmes primaris de la natura i, per uns altres, amb la coreografia d'una dansa.

Context Històric: Postguerra

L'obra pertany a l'època posterior a la Segona Guerra Mundial, on hi va haver una gran divisió entre el món capitalista (EUA) i el món comunista (URSS).

En el món de l'art, sorgeix, entre altres moviments, l'Expressionisme Abstracte, que renuncia a la racionalitat compositiva i cerca l'espontaneïtat com a forma d'expressió.

Models i Influències del Dripping

Els famosos drippings són el resultat d'una gran suma d'influències:

  • Les experiències i teories abstractes de Kandinsky.
  • Els muralistes mexicans.
  • L'automatisme surrealista de Miró i Masson.
  • La intensitat rítmica de mestres clàssics com Miquel Àngel, El Greco i Rubens.
  • La pinzellada solta de Monet.

L'obra es considera el paradigma del nou art nord-americà i s'ha volgut veure com un precedent dels happenings i del Body Art.

Descarregar

PDF Word HTML