Joan Alcover: Poeta i Magistrat
Va estudiar a l'Institut Balear i posteriorment se n'anà a Barcelona a estudiar dret. El 1893 serà diputat a Corts i s'acostarà una mica a la ideologia de la Lliga Regionalista. Va exercir d'advocat a l'Audiència Provincial i al 1911 en serà Magistrat.
El 1880 es casà amb la catalana Rosa Pujol, amb qui tengué tres fills: la dona es morí i es tornà casar i tengueren dos fills, Maria i Pau. El 1901 es morí la filla, fill i el 6 de març de 1919 les morts de Gaietà a Barcelona i de Maria a Mallorca. Aquest cúmul de tragèdies familiars incideix en el sentit cada vegada més personal i íntim que adopta la seva creació poètica.
En la seva creació poètica se solen distingir dues etapes mancades per la llengua que usa.
Etapa d'estudiant
En l'època d'estudiant fa poemes com a entreteniment en català i en castellà que publica a “Revista Balear”, “Museo Balear”, o “El Isleño”. Entre 1887 i 1901 escriurà poesia sobretot en castellà, de caràcter molt narratiu, amb un tipus de paisatge animat, humanitzat i identificat amb el poble. Destaquen els llibres Poesías, editat després com a Nuevas Poesías, Poemas y Armonías i Meteoros.
Conversió al català
El 1899 dóna a conèixer el poema “Llengua pàtria” i es mostra una “conversió” al català. Hem de cercar les raons d'aquest canvi en diverses causes: personals.
Cap al tard (1909)
El poemari Cap al tard (1909) compta amb quatre seccions, tot i que també hi apareixen alguns poemes solts.
Cançons de la serra
Tracta de la relació del poeta amb la realitat exterior, apareix un paisatge vivent i animant amb figures humanes, simbolitza l'ànima col·lectiva. El poeta apareix en forma simbòlica com un visionari.
Elegies
Les desgràcies familiars són tractades a partir de la tragèdia i el dolor íntim i personal, s'evoca la infantesa com a paradís perdut i es defensa el record com a via d'escapament i perpetuació dels éssers estimats.
Endreces
Es parla de la llengua i de personatges reconeguts. Es pot dir que aquesta secció recull la dimensió civil i col·lectiva de la seva obra.
Juvenils
Són cinc composicions escrites en la joventut i inspirades en el romanticisme tardà.
A través d'aquest recull es concreten els dos grans eixos de la seva poesia: la llengua i la dimensió social, per una part, i la seva teoria poètica basada en la idea vitalista, en l'art utilitarim i l'espontaneïtat expressiva mesurada pel control de la tècnica.
El 1918 publica el poemari Poemes Bíblics on recrea deu figures de l'Antic Testament de la Bíblia i en la secció “Proverbis” s'acosta un altre pic a les elegies de Cap al tard.