Joan Fuster i Josep Maria Benet i Jornet: Anàlisi Literària i Estil
Joan Fuster: L'Assagista Modern
Joan Fuster ha estat l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere. Però també és autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica.
Reflexions i Estil Assagístic
Les seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seua època. Fuster reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes actuals.
Inicis i Característiques de l'Estil
Amb 'El descredit de la realitat' comença una carrera d'assagista, de vasta amplària temàtica, un estil incisiu i amb adjectius hàbils i precisos. Fuster escriu els seus assajos en un estil característic:
- Intensifica l'expressivitat: usa interrogants i punts suspensius a fi de cridar l'atenció del lector.
- Usa un llenguatge connotatiu: eufemismes de doble sentit i subratlla determinades paraules amb intenció de singularitzar-les.
- Té un to irònic.
- Empra modismes populars i expressions col·loquials: utilitza aquests recursos per crear una sensació de diàleg, ja que la seua prosa és bastant directa.
Josep Maria Benet i Jornet: Evolució Dramàtica
Josep Maria Benet i Jornet es va formar en les lectures populars i els serials radiofònics als anys seixanta. És l'únic autor de la seua generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, perquè ha sabut evolucionar i ha mantingut una certa complicitat estètica i ideològica amb un públic que l'entén.
Relació amb el Món Escènic
La bona relació del teatre de Benet amb els plantejaments escènics dels joves directors ha contribuït a fer que els més joves el tinguen com a referent.
Evolució del Teatre de Benet i Jornet
En el teatre ha tingut l'evolució següent:
- Del realisme social dels primers a la recerca d'un territori mític (Les obres del cicle de Drudària).
- L'apropament al teatre de Harold Pinter.
- El retorn a un intimismo en què la comunicació es fa gairebé impossible.
L'Entorn i els Personatges
En el teatre, l'entorn pesa d'una manera aclaparadora sobre els éssers humans: els condiciona, els configura i els reforma. Durant els primers anys, l'entorn feia els personatges infeliços o cruels. Més avant s'ha transformat i ha abocat els personatges a la dificultat d'expressar-se. Ha adaptat com a guions cinematogràfics diversos textos teatrals i és un dels referents fonamentals en el camp del guió televisiu de ficció.