Joan Maragall: Vida, Obra i el Modernisme Català
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860 - Barcelona, 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi del segle XIX al XX. En el vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'"Adéu, Espanya" i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.
Visions & Cants: Estructura de l'obra
Les visions
Representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és la personalitat i el tarannà dels catalans i Catalunya; busca les constants racials dels catalans: "materialisme, terrenalitat, individualisme, orgull i vitalitat". Una visió també significa una imatge, una evocació del passat, de la qual el poeta n'obté la inspiració i els detalls que més l'interessen; no és, per tant, la mateixa la visió que pugui tenir del Comte Arnau com a personatge malèfic que com a romàntic condemnat arran de les seves sacrílegues relacions. Per això, Maragall pren del mite només allò, només aquella part que li interessa per descriure un tipus de sentiment humà i a nivell de nació.
Intermezzo
Fa de transició, plena d'imatges de la vida quotidiana, entre la mirada cap al passat històric i llegendari ("Visions") i l'exaltació optimista projectada cap al futur ("Cants"). Els catorze poemes que contenen escenes quotidianes domèstiques, relacionats amb la religiositat, el món infantil, la vivència de les festes populars, l'estiueig i l'amor, estan ordenats segons l'ordre cronològic d'escriptura; però s'hi pot entreveure una ordenació sobreposada a aquesta en referència al moment de l'any a què es fa referència en el poema.
Els cants
Maragall hi incorpora la teoria del Diario de Barcelona. Transmet i esdevé portaveu de la comunitat, del missatge regeneracionista, programàtic i nacional, fomentat en el vitalisme i el catalanisme. Intenta donar un model social i polític vàlid per a Catalunya.
La temàtica i l'estil
La temàtica de l'obra de Joan Maragall és molt diversa. Tots els motius eterns de la poesia hi són presents:
- L'amor
- La natura
- El cant a la seva terra i a la seva ciutat
- Llegendes i herois de Catalunya
- Els elements espirituals
Els temes sempre són tractats amb un lirisme directe i primari, expressiu i sincer. La seva poesia passa per diverses etapes, però sempre influïda per dos corrents: el vitalisme, d'arrel nietzschiana, i el decadentisme. En la natura, com en el paisatge i les tradicions tòpics dels poetes romàntics, Maragall hi veia unes possibilitats vitals, de salut, de regeneració i d'energia vital.
Llenguatge i teoria de la "paraula viva"
El llenguatge utilitzat en l'obra es caracteritza per l'espontaneïtat, la puresa i la sinceritat. Es basa en l'ús del vers lliure, l'acceptació de la fragmentarietat i la subordinació de la forma a les qüestions de fons del poema. Maragall es decanta pel dialecte barceloní urbà, molt més senzill, i tendirà a l'elaboració d'una llengua unitària, en el sentit que existeix un únic tipus de registre per a la veu del poeta i dels personatges. A més, fidel a l'ideari espontaneista, aquesta llengua cada vegada és menys elaborada retòricament; esdevé més natural, més viva.
Segons la teoria de la paraula viva, els poetes són uns enamorats del món que tenen una gran estimació ètica de la vida, la qual és una realitat superior.
Context i trajectòria
Moviment de l'època
El volum Visions & Cants s'inscriu de ple en les coordenades del modernisme cultural, un moviment que ha estat definit com el procés de transformació de la cultura catalana de cultura tradicionalista i regional en cultura moderna i nacional.
Obra i influències
Maragall fou un escriptor que, gràcies al seu coneixement de diverses llengües, obrí les portes de la literatura catalana als corrents intel·lectuals europeus del moment. Si bé en alguns aspectes es pot considerar neorromàntic, en d'altres és un poeta modern i renovador. Així, abandona la temàtica tòpica dels poetes floralistes i s'interessa per temes amorosos, civils o espirituals amb una fina sensibilitat.
Trajectòria literària
- Primeres poesies
- Poesia modernista
- Decadentista
- Nacionalista
- Regeneracionista