Joan Puig i Ferrater: Biografia, Obra i Teoria Dramàtica
Joan Puig i Ferrater: Origen i Infància
Joan Puig i Ferrater va néixer l'any 1882 a la Selva del Camp. Era fill natural d'un ric terratinent que mai no el va reconèixer. La infància i l'adolescència de Puig transcorregueren al costat de la seva mare, a casa d'uns oncles més aviat benestants.
El fet del seu origen il·legítim va deixar una forta empremta en la personalitat de l'autor, que posteriorment es va fer evident al llarg de la seva obra literària.
Temes Recurrents en l'Obra
Les primeres obres publicades reflectien dues de les seves obsessions personals que es van anar mostrant de manera repetida en el conjunt de la seva producció:
- El seu naixement il·legítim i les conseqüències que inevitablement se'n derivaren (marginació, individualisme).
- Les experiències viscudes en el seu viatge per terres franceses.
Inicis Literaris: Teatre i Periodisme (1904)
L'any 1904, a Barcelona, publica Diàlegs dramàtics i l'obra teatral La dama alegre. Els Diàlegs dramàtics van rebre dures crítiques. A partir d'aquest moment, Puig i Ferrater es va dedicar exclusivament al teatre i al periodisme.
La Teoria Dramàtica: L'Art Dramàtic de la Vida
El mateix any de la publicació d'Aigües encantades (1908), Puig i Ferrater va impartir la conferència «L'art dramàtic de la vida». En aquesta conferència es pot trobar l'explicació del rerefons d'Aigües encantades i es reprenen les idees de Diàlegs imaginaris.
El Dramaturg com a Poeta de la Vida
Per a Puig i Ferrater, l'autor dramàtic (i l'artista en general) és un poeta de la vida i de la veritat que té la funció, a través de la seva obra, d'educar el públic. Aquesta postura, influenciada per Nietzsche, s'emmarca en el regeneracionisme.
Per poder complir aquesta funció, l'artista ha de:
- Viure intensament, conèixer la realitat que l'envolta i deixar-se portar pels seus impulsos.
- Tenir sempre en compte la problemàtica de la seva època (no es pot evadir de la realitat).
- Meditar, concentrar-se i, per tant, crear, una vegada hagi viscut les experiències necessàries.
Les obres creades s'han d'inspirar en la realitat, però han de fer-la més poètica i menys vulgar (per tant, no practica l'estètica realista o naturalista). L'autor, com a poeta de la vida, ha de pensar en els problemes personals i col·lectius, però en aquesta creació hi ha d'estar present la poesia i el sentiment.