John Locke: Identitat, Consciència i els 3 Tipus de Coneixement

La Identitat Personal i la Consciència segons Locke

Un cop exposat el tema de la substància, Locke passa a analitzar la qüestió del jo, de la identitat personal. Aquí ens ofereix una anàlisi diferent a l’anterior: la identitat personal no és una substància i no pertany ni a l’ànima ni al cos, sinó a la consciència. I com que no puc pensar en la meva identitat i en el meu jo sense les meves experiències, la identitat també depèn de l’experiència i de la memòria de les experiències viscudes.

El Jo com a Evidència: Influència Cartesiana

Fent un argument semblant al cartesià i abandonant una mica la lògica empirista que hem seguit fins al moment, Locke ens dirà que el coneixement del jo constitueix una evidència. La consciència és evident en si mateixa, perquè quan veiem, sentim, meditem o desitgem coses, sabem que actuem així. Segons ell, és impossible que algú percebi sense percebre que percep.

El Llenguatge i l'Essència Nominal (Llibre III)

Al Llibre 3, Locke diu que, de la mateixa manera que coneixem a través de les idees i no de les coses a les quals fan referència, les paraules són signes que es refereixen a les idees i no a les coses directament. Això significa que el llenguatge és una convenció i les paraules no són un reflex directe de les coses.

• No representen l’essència real de les coses (aquesta ens és totalment desconeguda).
• Fan referència al que ell anomena l'essència nominal de les coses.
• L'essència nominal representa les idees abstractes que van unides a les paraules, no la realitat en si mateixa.

Els Tres Tipus de Coneixement (Llibre IV)

Finalment, en el Llibre 4 de l'Assaig sobre l'enteniment humà, Locke parla dels tres tipus de coneixement:

1. Coneixement Intuïtiu

És un tipus de coneixement en què la ment no s’ha d’esforçar a examinar ni demostrar res, sinó que percep la realitat de forma evident. És un coneixement immediat. Mitjançant la intuïció coneixem el jo i la nostra pròpia existència, percebuda amb tanta evidència i certesa que no cal que sigui demostrada mitjançant cap prova.

2. Coneixement Demostratiu

Amb aquest, la ment no coneix de manera immediata, sinó que s’ha d’esforçar. Coneix mitjançant el raonament i fent ús d’idees intermediàries, proves que no sempre són evidents i s’han de demostrar. Per demostració coneixem:

• Les veritats matemàtiques.
• L'existència de Déu, que per Locke queda verificada a partir de l’argument cosmològic (una prova basada en la idea que la nostra existència, la del jo, suposa l’existència d’un altre ésser).