John Stuart Mill: Llibertat, Política i Utilitarisme
La Llibertat Segons John Stuart Mill
La tesi central de John Stuart Mill és que hi ha una àrea de la conducta humana que ha de quedar al marge de tota intromissió pública. Les accions que afecten només al subjecte no poden ser mai sotmeses a l'opinió pública. Per tant, Mill és clarament llibertari i individualista. Ensuma el perill d’uniformització de la societat moderna i la imposició externa d'un model de felicitat merament passiu. La llibertat rebutja el paternalisme i la facultat d’intervenir-hi. Ningú té dret a intervenir en les decisions individuals que afecten només a l'individu.
Dificultats Innegables de la Llibertat
- La separació entre actes que afecten només l'agent i actes que afecten altres persones és impossible sense un criteri previ dels interessos dels altres, i això depèn de l'estat d'opinió d'una societat.
- L'absència d'intromissions no acaba de ser creïble.
- Estableix dos termes d'oposició: l'individu i el conjunt de la societat, ignorant el rol restrictiu i alliberador dels grups socials.
La Visió Política de John Stuart Mill
Mill nega que el poder polític es basi en cap fonament natural ni contractual.
Principis Polítics Fonamentals
- L'Estat ha d'aconseguir la major quantitat de felicitat per al major nombre de persones.
- L'Estat ha de garantir a tots els individus la màxima felicitat.
El vell ideal és la democràcia. Encara que no sigui un règim perfecte (cap ho és), permet un canvi i autocorrecció després d'un temps.
Perills de la Democràcia Segons Mill
- El govern ha d'assegurar la plena llibertat, i això implica que no pugui implantar un model ètic i moral.
- Defensa un govern representatiu format per experts professionals del parlament (poder legislatiu plural). El govern sempre ha d'actuar amb la màxima llibertat, però sempre amb el límit que marca el poder legislatiu (el poble).
- El parlament sempre ha de respectar la representació de les minories. El seu model és proporcional directe.
Filosofia Moral: L'Utilitarisme de Mill
Per a Mill, els fins humans i les obligacions morals poden reduir-se a factors d’ordre psicològic (patològic, en deia Kant), com els desigs o la sensació de plaer.
Tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat.
El fi de l’acció és la felicitat, i la felicitat consisteix en el plaer o en l’absència de dolor. Les influències que podem trobar d’autors anteriors, com l’hedonisme de l’epicureisme, són evidents.
Mill no solament contempla la quantitat de plaer, sinó la seva qualitat, tot posant per damunt dels plaers sensibles els intel·lectuals i estètics, d’ordre superior. Tothom està d’acord que l’eradicació de la pobresa, la malaltia i el patiment físic, per exemple, són finalitats morals indiscutibles.
La Justícia i les Seves Obligacions
Pel que fa a la justícia i les seves obligacions, Mill considera que, essent la justícia condició de supervivència de la societat, les obligacions que ens marca són les més estrictes de la moral, és a dir, de caràcter inexcusable. És per això que Mill vol distingir-les de les restants obligacions de la moralitat seguint la tradicional divisió de deures d’obligació perfecta i imperfecta:
- Deure d'obligació perfecta: és un deure respecte a una persona o persones que posseeixen el dret correlatiu.
- Deures d'obligació imperfecta: són els de les obligacions morals, dels quals no neix cap dret.
La justícia és, doncs, relativa, no absoluta; històrica, no eterna; depèn del grau de civilització d’una societat.