John Stuart Mill: Utilitarisme, Llibertat i Liberalisme Social

John Stuart Mill: Utilitarisme i Llibertat

Precisament, la diferència entre l'acontentament i la felicitat és aquesta. Així, els elements principals d'una vida feliç són una harmoniosa combinació de tranquil·litat i excitació. Per a l'utilitarisme, el que és important no és el motiu de les nostres accions, sinó les conseqüències que tinguin sobre els altres. Consegüentment, el bé o el mal s'han de determinar a partir de les conseqüències que produeixin les accions concretes que fa una persona en la seva vida diària. Segons Mill, l'estat social esdevé a partir de si realment una societat és igualitària i s'estableix sobre la base de tenir en compte els interessos de tothom. En la política, Mill fa referència a la llibertat social o civil, i el seu objecte és establir la naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l'individu. Mill creu que hi ha una tendència general a estendre indegudament els poders de la societat sobre l'individu, ja sigui a través de la legislació, l'opinió o el sentiment que preval, mitjançant l'intent d'imposar les seves pròpies opinions i la seva forma de vida als altres com a regla de conducta.

El Principi del Dany

A partir d'aquí, Mill ens parla del principi del dany: només es pot limitar la llibertat d'un individu de forma legítima quan la seva acció pugui introduir un dany als altres. De la mateixa manera, no considera legítim intentar protegir un individu de si mateix. Quan parla de llibertat, Mill assenyala tres àmbits d'aquesta que tota societat ha de respectar per a poder ser considerada una societat lliure:

• El domini intern de la conscienciació.
• Els nostres gustos.
• La determinació dels nostres propis fins.

Mill defensava la democràcia, sempre al servei de la llibertat i del respecte de les minories, i que el vot de les persones amb més formació tingués més pes, que s'eliminés el vot secret i que la dona pogués votar en les mateixes condicions que l'home.

La Filosofia de Mill: Liberalisme Social

La filosofia de Mill rep el nom de Liberalisme social. En primer lloc, Mill presenta l'ésser humà com a ésser progressiu. Assenyala la seva diferència respecte a la resta dels animals en la possessió d'unes facultats superiors, al desenvolupament i l'exercici de les quals va lligada la consecució de la felicitat (utilitarisme eudemonista). En segon lloc, destaca la possibilitat que té l'ésser humà de desenvolupar aquestes facultats i perfeccionar-les, perfeccionant-se a si mateix. Així, també veu la llibertat com un dels elements indispensables per a aquest desenvolupament i també per al benestar col·lectiu, que ocupa un dels eixos centrals del seu pensament polític (liberalisme utilitarista).

El Principi d'Utilitat

Mill, preocupat per demostrar o establir què és correcte i què és incorrecte, mira la necessitat d'un criteri moral. Així doncs, la seva alternativa és proposar el principi d'utilitat. La idea última és procurar la màxima felicitat possible al màxim nombre de persones. Per tant, en identificar la felicitat també amb el plaer, l'utilitarisme esdevé una ètica hedonista. Mill tampoc intenta reduir-ho tot al plaer, ja que, segons ell, els plaers d'un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l'ésser humà. Mill considera que els plaers de l'intel·lecte són qualitativament superiors i més valuosos que els plaers corporals.