Jordi de Sant Jordi: Vida, Obra i Influència en la Poesia Medieval
Jordi de Sant Jordi: Cavaller i Escriptor Valencià
Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor valencià, va néixer entre 1395 i 1400 i va morir probablement el 1424 al castell de la Vall d'Uixó. Era fill de musulmans conversos. Va ostentar el càrrec de cambrer reial i va gaudir de la protecció d'Alfons el Magnànim.
Participació en Campanyes i Captiveri
Va participar en l'acció de Calvi i en el setge de Bonifacio. Sempre al costat del monarca, va entrar a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan la ciutat va ser ocupada per Francesco Sforza. En la seva cel·la, va escriure el poema Presoner, on expressa la seva angoixa, la nostàlgia per la vida cortesana i la seva confiança en una ràpida alliberació per part del rei.
El Cançoner d'Amor i Influències
El seu breu cançoner, compost per 18 composicions, és essencialment amorós i està vinculat a l'amor cortès trobadoresc, que mantenia la seva vigència en els nuclis postfeudals de la Corona d'Aragó. La influència dels grans trobadors del segle XIII, com Peire Vidal, Folquet de Marsella i, sobretot, Arnaut Daniel, és palesa en la seva obra poètica.
La seva lírica es caracteritza per una suau tristesa, plena de comiats angoixosos i tendres, sospirs i evocacions en somnis, amb nostàlgia i melancolia. Sovint recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que en aquella època començava a difondir-se a la Corona d'Aragó.
Vinculació a la Cort i Altres Poetes
Com a poeta eminentment cortesà, apareix vinculat al grup de poetes joves que lloaven la reina Margarita de Prades, vídua de Martí I d'Aragó. Sembla que li dedica algunes de les seves cançons més solemnes, com Midons i, segurament, Estramps. En aquest ambient, probablement va entrar en contacte amb Andreu Febrer i amb el Marquès de Santillana, qui celebraria el poeta valencià en la seva obra Coronaçión de Mosén Jordi.
La Poesia d'Ausiàs March: Un Estudi Comparatiu
La poesia d'Ausiàs March es mostra, d'una banda, culta:
- Perquè hereta dels trobadors l'expressió formal de l'amor: el "senhal".
- Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.
I, d'altra banda, desimbolta, sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi populars. Els elements que contribueixen a donar aquesta sensació són:
- La presència constant d'objectes quotidians (pa, portes, forn...):
«Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.» - Els paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):
«Llir entre cards, passions d'Amor fan
Tembre i Fiar estar dins un hostal.» - Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilans, pobres, lladres, camperols, malalts...).
- Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta i algun terme militar, marítim, mèdic, etc.
- Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector:
«Hajau dolor de la dolor de mi!»