Josep Carner: Biografia i Anàlisi del Poema 'Si em vaga...'
Josep Carner: El Príncep dels Poetes i el Noucentisme
Josep Carner va ser un poeta noucentista que va néixer el 1884 a Barcelona i va morir el 1970 a Brussel·les. Va ser un nen prodigi: amb 12 anys ja havia publicat el seu primer poema i amb 13 va començar a estudiar Dret i Filosofia. Va col·laborar amb diferents publicacions i institucions catalanistes fins que mor Prat de la Riba. Durant i després de la Guerra Civil Espanyola és fidel a la República i es converteix en una mena de símbol antifranquista. Per aquests motius s’ha d’exiliar a Brussel·les.
L'etapa de l'exili i l'obra 'Absència'
En aquest context d’exili escriu diversos llibres de poemes. Un d’aquests és Absència, on apareix el poema a analitzar: “Si em vaga…”. Els poemes d’aquest llibre són dels últims que va escriure i els temes que tracten provenen de la seva situació personal a l’exili.
Anàlisi mètrica i estructural del poema
Aquest poema està dividit en quatre apariats octosíl·labs. Hi ha una alternança de versos femenins (senars) i versos masculins (parells). Trobem una rima consonant als versos parells, mentre que els senars són versos blancs.
Temàtica i declaració de principis
El tema del poema és una declaració de principis, és a dir, l’opinió del poeta sobre la situació d’aquella època.
Anàlisi de les estrofes
En el primer apariat s’introdueix aquesta situació: Carner menciona que és supervivent d’un “cant remot”. Amb aquesta metàfora, que dona nom a l’antologia poètica, fa referència al passat esplèndid de la seva terra, Catalunya, ja remot pel temps que ha passat des d’aquell moment (la Guerra Civil i la postguerra franquista).
En el segon, expressa el seu desacord sobre allò que està passant (recordem que se’l coneix com a símbol antifranquista).
Però tot i no estar d’acord, a la tercera estrofa explica l’actitud que ha pres de no fer res i només mirar, cosa que emfatitza amb les dues comparacions del quart apariat.
Figures retòriques i conclusions
Quant a figures retòriques, a més de la metàfora i les dues comparacions ja mencionades, també trobem una altra comparació (“com un jutge”) i una anàfora que es repeteix al principi de les tres primeres estrofes amb el verb “Viuré”.
Com a petita conclusió, cal dir que al poema queden ben expressades les intencions del poeta de manifestar la seva postura contra les circumstàncies d’aquell moment.