Josep Carner i el Noucentrisme: Vida, Obra i Context
Josep Carner: El Príncep dels Poetes
Josep Carner va néixer el 1884 a Barcelona. Als dotze anys va fer les seves primeres publicacions i va dirigir la revista Catalunya, i el 1902 va col·laborar amb La Veu de Catalunya. Als vint anys ja era llicenciat en Filosofia i Lletres i va fer una gran amistat amb Guerau de Liost. L'any 1907 havia guanyat trenta premis als Jocs Florals. El 1906 marca l'inici d'un nou corrent cultural amb Els fruits sabrosos i la participació en tasques culturals lligades al moviment noucentrista.
Prat de la Riba va anomenar Carner secretari de la Secció Filològica de l'IEC i va col·laborar amb Pompeu Fabra. El 1908 va publicar la seva traducció d'un llibre de Shakespeare, fet que va marcar l'inici d'una nova tasca brillant: la traducció. Va ser proclamat Mestre en Gai Saber. El 1907 és anomenat director literari de l'Editorial Catalana; també va ser anomenat Príncep dels Poetes. El 1925 publicà El cor quiet i el 1927 la nova edició d'Els fruits sabrosos.
Carner va marxar a Mèxic el 1939, on va exercir de professor a la Facultat de Filosofia. El 1941 va ser publicat el poema narratiu Nabí a Buenos Aires. El 1945 es va traslladar a Bèlgica i el 1952 es va publicar Llunyania. Anys després, el 1957, es publica Obres completes, on inclou el nou llibre Absència.
El Noucentrisme: Cultura i Civilitat
El Noucentrisme és un fenomen que depassà el moviment artístic; posa en relació els interessos i les aspiracions de la puixant burgesia catalana amb els intel·lectuals i artistes que es desmarquen del Modernisme. En van esdevenir figures cabdals Eugeni d'Ors, Josep Carner i Jaume Bofill i Mates. Va tenir lloc després del Modernisme, amb el qual coincidien en alguns aspectes: la voluntat de transformar la cultura catalana en europea, la reforma lingüística i el simbolisme literari.
El 1906 va ser l'inici d'una nova etapa cultural i històrica amb l'aparició de dues obres importants: La nacionalitat catalana de Prat de la Riba i Els fruits sabrosos de Carner. Durant aquests anys es realitzà una important tasca en la traducció i divulgació dels clàssics. La dictadura de Primo de Rivera serà la data de liquidació del Noucentrisme.
Característiques de l'ideari noucentista
Al Glosari, Eugeni d'Ors bateja el Noucentrisme i en defineix les característiques principals:
- Imperialisme: No pretén el separatisme, sinó l'intervencionisme.
- Arbitrarisme: Representa l'exercici de la voluntat com a força transformadora de la realitat.
- Civilitat: El Noucentrisme planteja una nova relació entre el món rural i l'urbà.
- Classicisme: El Noucentrisme ha de ser un nou classicisme.