Kant: El Gir Copernicà i les Condicions A Priori del Coneixement

El Gir Copernicà de Kant: El Subjecte Actiu

Kant proposa un procediment totalment nou en el tractament de les qüestions epistemològiques: canviar l’enfocament tradicional i fer que el subjecte passi a tenir un paper actiu en la construcció del coneixement. Aquesta proposta inverteix el sentit de la relació que s’estableix entre els objectes del món i el subjecte, l'anomenat gir copernicà. Té com a objectiu principal fer veure que, fins i tot a partir de l’experiència, el coneixement té una sèrie d’elements independents dels objectes, elements a priori que aporta el subjecte.

A banda d’atorgar a l’ésser humà un paper principal, constructiu i actiu, també es destaca que el coneixement és una elaboració compartida per dos components:

• Un component aliè al subjecte que coneix i que li arriba de l’exterior (experiència sensible).
• Un altre component que, independentment de l’objecte percebut, és quelcom que sempre aporta el subjecte que coneix i que, només per ell, es pot fer intel·ligible l’objecte percebut (açò és l'a priori).

Cap dels dos és suficient per tal que existeixi el coneixement; donar prioritat a la raó és acabar cedint a les pressions de la metafísica, mentre que donar prioritat a les dades sensibles només serveix per concloure en l’escepticisme dels empiristes.

El Pas a Allò Universal i Necessari

Per mitjà de l'a priori, es pot efectuar el pas d’allò sensible i experimental a allò universal i necessari, que és indispensable en el coneixement. Aquest pas té les següents característiques:

• No hi ha coneixement sense experiència.
• L’experiència mai pot aconseguir que un coneixement sigui universal i necessari perquè està associada sempre a intuïcions particulars.
• La ciència és universal i necessària.
• En el subjecte rau la possibilitat de convertir la ciència en el que és: un coneixement universal i necessari.

El Mètode Crític i la Part Pura del Coneixement

Aquest canvi d’actitud és el que s’anomena mètode crític, que pretén reconstruir tot l’edifici del coneixement. En aquesta dualitat, a Kant només li interessa establir la part del coneixement que és totalment aliena a l’experiència, és a dir, la part pura. Per tant, li interessa saber quines són i com funcionen les condicions a priori del coneixement, aquelles que aporta el subjecte i que són independents de l'experiència, ja que aquesta és la manera de construir el coneixement.