Kant: Possibilitat de la Metafísica i l'Estètica Transcendental
III. Possibilitat de la Metafísica com a Ciència
Kant es planteja si la metafísica pot ampliar el nostre coneixement de la realitat, és a dir, si els problemes que tracta —com ara Déu, la Llibertat i la Immortalitat— poden ser resolts.
La metafísica comença a ser qüestionada en l'època de Kant, un període on la matemàtica i la ciència natural han progressat notablement i els seus coneixements són indiscutibles. En canvi, en el camp de la Metafísica no es pot dir que hi hagi uns coneixements establerts, sinó que únicament es tracten una sèrie de qüestions sense arribar a cap principi concret. Això s'explica perquè la Metafísica no té cap mètode que garanteixi la solució dels seus problemes.
La manca de mètode en la Metafísica explica per què aquesta disciplina perd adeptes. No és que els problemes que planteja no siguin interessants, sinó que no es poden resoldre de forma científica.
Enfront d'aquests problemes, Kant es planteja la necessitat de realitzar una investigació crítica de la Metafísica.
L'error de la Metafísica ha estat aplicar els conceptes de l'enteniment a realitats que van més enllà de l'experiència. Per saber si és possible fer això, s'ha de realitzar una investigació crítica que permeti determinar les facultats i els límits de la raó.
La Crítica de la Raó Pura analitzarà les condicions "pures" (és a dir, no empíriques o a priori) del coneixement humà. Si arriba a la conclusió que les realitats suprasensibles no poden ser conegudes, arribarà a la conclusió que la Metafísica, tal com s'entenia tradicionalment, no té sentit com a ciència.
1. Estètica Transcendental: La Sensibilitat i l'A Priori
L'única forma que té el coneixement humà per relacionar-se amb els objectes és la intuïció sensible. Aquesta és la capacitat de percebre els objectes mitjançant l'impacte que provoquen aquests en els nostres sentits. El coneixement humà depèn de les sensacions, d'acord amb l'afirmació dels empiristes. Aquests objectes són exteriors a l'home i el resultat del seu efecte és el que anomenem sensació.
Però Kant no considera que el coneixement sensible es limiti a la sensació. Dins d'aquesta sensibilitat diferencia dos elements:
- Matèria: El que correspon a la sensació; donada a posteriori (depèn de l'experiència).
- Forma: El mode o la manera com percebem totes les impressions particulars, com les ordenem; donada a priori (independent de l'experiència).
En la mateixa estructura de la sensibilitat, i com a part necessària de tota intuïció sensible, es troben les formes a priori de la sensibilitat: l'Espai i el Temps.