Kant: Raó, Metafísica i Gir Copernicà

Biografia i Context

Immanuel Kant (1724-1804) va néixer a Königsberg. Fou un filòsof de la Il·lustració, època en la qual la raó era una facultat que es desenvolupava amb l'experiència amb la finalitat de transformar la realitat i, per tant, presentava capacitat crítica, analítica i autocrítica. Kant pensava que en aquesta etapa il·lustrada l'ésser humà abandonaria la minoria d'edat i començaria a pensar per si mateix.

Del Racionalisme a la Crítica de la Raó

En un primer moment, fou racionalista, però, després de despertar del seu "somni dogmàtic" gràcies a Hume, s'adona de la necessitat d'analitzar i criticar la raó per a conèixer les seves limitacions i, per tant, s'oposa al dogmatisme racionalista que confiava en el poder il·limitat de la raó per a conèixer. La seva obra més representativa és la Crítica de la raó pura.

El Problema de la Metafísica

La seva preocupació fonamental és per què la metafísica no ha trobat el camí segur de la ciència, tot i ser la matèria més important de l'ésser humà, com ho han fet altres matèries com la lògica, que sempre ha sigut ciència perquè s'ocupa de l'estructura formal de la raó, o la matemàtica i la física, que, encara que en un principi es basaven en l'experiència, finalment van aconseguir el camí segur de la ciència gràcies a un canvi de model dut a terme per un sol home en un assaig, tal com indica Kant al text i amb el qual s'identifica perquè ell pretén fer el mateix en la metafísica. Kant també reconeix que tant la matemàtica com la física són coneixements teòrics a priori.

El Gir Copernicà

Seguint el model objectivista vàlid fins aleshores, en el qual l'objecte determina el subjecte, és impossible explicar el coneixement a priori, i la metafísica, en cas de ser coneixement, ho seria a priori. Aleshores, Kant, igual que va fer Copèrnic, realitza un canvi de model, l'anomenat Gir Copernicà, segons el qual és el subjecte el que determina l'objecte i, per tant, queda explicat el coneixement a priori.

Cal destacar que el coneixement a priori és aquell que el subjecte ja té abans de l'experiència i que és universal i necessari, aquell que es troba en l'enteniment (categories) i en la sensibilitat (espai i temps). Dins de les categories de l'enteniment està la causa, cosa que permet a Kant fer una crítica a la forma que tenia Hume de veure la causa com una idea no vàlida.

Fenomen i Noümen

Però, encara després de realitzar el Gir Copernicà, Kant no pot aconseguir que la metafísica sigui ciència pel fet que el límit del coneixement és l'experiència i la metafísica no estudia objectes empírics. Aleshores, Kant diferencia entre el fenomen, que és allò que pot ser conegut mitjançant l'experiència, l'objecte empíric, i el noümen o cosa en si mateixa, que és allò incondicionat que no es pot conèixer per l'experiència però sí que pot ser pensat, com és el cas de la metafísica.

Ús Teòric i Ús Pràctic de la Raó

Kant, per tal d'intentar donar una posició digna a la metafísica, diferencia entre l'ús teòric de la raó, que és aquell amb el qual no es poden passar els límits de l'experiència, del fenomen, i l'ús pràctic, que va més enllà dels límits de la raó i ens permet pensar en el noümen, en els objectes metafísics. Cal destacar que ambdós usos són igual d'importants.

També cal destacar que aquesta diferència entre l'ús teòric, que afecta el fenomen, i l'ús pràctic, que afecta el noümen, permet que el principi de causalitat només sigui aplicat als fenòmens i, per tant, encara que no es puguin conèixer els objectes metafísics, es pugui pensar en ells.

La Filosofia Transcendental

Aleshores, Kant mostra que, encara que en un principi el resultat del Gir Copernicà semblés negatiu per a la metafísica, és positiu perquè, si no s'hagués diferenciat entre ús teòric i pràctic i es mantingués que el límit del coneixement és l'experiència, la metafísica hagués desaparegut. En canvi, la diferència entre ambdós usos permet que l'ús teòric es limiti als fenòmens, a l'experiència i, en canvi, l'ús pràctic no es limiti, cosa que ens permet pensar en el noümen i acceptar l'existència de la metafísica.

Per tant, cal destacar que la filosofia de Kant és transcendental, ja que estudia les condicions de possibilitat del coneixement a priori.

Crítica al Dogmatisme i a l'Escolàstica

L'únic efecte negatiu del canvi de model és, tal com diu al text, per a l'escolàstica, ja que les escoles volen ser les úniques coneixedores de la veritat. A més, Kant afirma que la metafísica sempre tindrà un lloc en el futur, ja que s'ocupa de les qüestions de l'ésser humà, i explica que la filosofia ha d'intentar suprimir la influència del racionalisme en la metafísica, ja que la seva metafísica dogmàtica es basa en el poder il·limitat de la raó per a conèixer i, en canvi, Kant defensa una metafísica crítica, on la raó és capaç d'analitzar-se a si mateixa per tal de conèixer quin és el seu límit.

Dogmatisme i Procediment Dogmàtic

Kant també diferencia entre dogmatisme, que és aquesta forma de treballar del racionalisme que no critica la capacitat de la raó i a la qual s'oposa Kant, i el procediment dogmàtic, que és la rigorositat necessària per a dur a terme una crítica exigent i estricta de la raó, cosa que és especialment necessària en el cas de la metafísica, degut al fet que realitza el seu treball totalment a priori.

Admiració per Wolff

A més, al text, Kant mostra la seva admiració per Wolff que, malgrat ser un filòsof dogmàtic, racionalista, porta a terme els seus estudis d'una forma totalment metòdica i ordenada. Kant fins i tot el disculpa afirmant que Wolff hauria fet la mateixa crítica a la raó que va fer ell si no fos per la forma de pensar dogmàtica dels seus temps.