Karl Marx i Friedrich Nietzsche: Filosofia, Alienació i Nihilisme
Karl Marx: Alienació i Materialisme Històric
Durant la seva joventut, i mentre es formava en filosofia, Marx va rebre la influència del filòsof alemany Hegel. D'aquest autor va prendre el mètode del pensament dialèctic, que, segons les seves paraules, posaria sobre els seus peus; significant el pas de l'idealisme dialèctic de l'esperit com a totalitat a una "dialèctica de l'esdevenir constant" on la síntesi, a diferència de Hegel, no havia estat realitzada. A més, segueix utilitzant el mètode dialèctic per analitzar les contradiccions en la història de la humanitat i, específicament, aquella entre el capital i el treball.
Una interpretació sobre el desenvolupament de l'obra de Marx, provinent del francès Louis Althusser, considera que els escrits de Marx es divideixen en dues vessants. Aquesta interpretació és rellevant en la exegètica marxista, però alhora és molt polèmica i pocs autors la mantenen al dia d'avui. Althusser troba dues etapes:
- 1 - Marx jove (fins 1845): període en què estudia l'alienació (o enajenació) i la ideologia, des d'una perspectiva propera a l'humanisme influïda en gran part per la filosofia de Ludwig Feuerbach. Marx es pregunta i contesta en els seus Manuscrits de 1844.
Paral·lelament a aquestes idees descriu l'home amb diverses concepcions: ho considera un ésser real de carn i ossos, és únicament el resultat de la història econòmica, un predicat de la producció de la mateixa història. Pensa que l'home es fa modificant la naturalesa per satisfer les seves necessitats en un procés dialèctic en què la transformació d'agent i pacient és transformació mútua. L'autogeneració de l'home és un procés real, històric - dialèctic, entenent la dialèctica com a procés i moviment a través de la superació sintètica de les contradiccions. Quan Marx parla de 'realitat' fa referència al context històric social i al món de l'home. Assegura que l'home és les seves relacions socials.
Per a Marx, el que l'home és no pot determinar a partir de l'esperit ni de la idea sinó a partir de l'home mateix, del que aquest és concretament, l'home real, corpori, en peu sobre la terra ferma. L'home no és un ésser abstracte, fora del món sinó que l'home és en el món, això és l'Estat i la societat. La llibertat, la capacitat d'actuar triant, està limitada a les determinacions històriques, però és, al mateix temps, el motor d'aquelles quan les relacions socials i tècniques entren en crisi. Déu, la Filosofia i l'Estat constitueixen alienacions en el pensament, alienacions dependents de l'alienació econòmica, considerada per a Marx única alienació real.
En línies generals, Marx defensa la idea que l'alineació empobreix l'home sociohistòric negant-li la possibilitat de modificar aspectes dels àmbits en què es veu involucrat, provocant-li una consciència falsa de la seva realitat. No obstant això, aquest és un fet que pot suprimir-se. Políticament, el pensador alemany advoca per una societat comunista. Entre l'home alienat (aquell que no coincideix amb si mateix) i l'home comunista (aquell que finalment és igual a home) es col·loca el procés transformador. Només en la societat comunista haurà desaparegut tota alienació.
- 2 - Marx madur (1845-1875): Segons Althusser, 1845, l'any de la Ideologia alemanya i les Tesis sobre Feuerbach, marca la ruptura epistemològica (concepte pres de Gaston Bachelard). A partir de la qual Marx trenca amb la seva etapa anterior, ideològica i filosòfica, i inaugura un període científic en el qual desenvolupa estudis econòmics i històrics usant el mètode del materialisme històric. Com diria Althusser, Marx inaugura el continent història. Aquest és, eminentment, el període de la seva magna obra: El capital. Crítica de l'economia política.
Cal no oblidar, d'altra banda, els textos dels que aquesta obra sorgeix: la Contribució a la crítica de l'economia política (que donarà material per al primer capítol del capital) o els Grundrisse, el tardà descobriment va donar molt que parlar sobre les continuïtats de Marx amb la seva primera etapa, i va proporcionar d'arguments als crítics de la ruptura epistemològica. Durant la seva etapa de maduresa, l'obra de Marx es torna més sistemàtica i sorgeixen els seus conceptes econòmics més destacats: la teoria del valor, l'explotació com apropiació de plusvàlua, o la teoria explicativa sobre les crisis capitalistes. Però altres autors, inclòs Erich Fromm, neguen la "ruptura epistemològica" i sostenen que la idea d'alienació és la fonamental durant tot el pensament de Karl Marx. Més propers a l'humanisme, no consideren que hi hagi un jove i un vell Marx i reivindiquen la continuïtat de la seva obra al voltant d'un concepte de l'home i la seva alienació en el capitalisme.
Friedrich Nietzsche: Nihilisme i la Mort de Déu
Nihilisme i mort de Déu
Per a Nietzsche, la societat es troba sumida en un profund nihilisme que ha de superar si no vol veure la seva fi. El nihilisme (que té diferents formes) és un adveniment d'unes repetides frustracions en la recerca de significat, o més precisament, «la desvalorització dels valors suprems». El nihilisme en Nietzsche es refereix al procés històric que sorgeix en el reconeixement d'un valor màxim i acaba en l'assumpció o reconeixement de múltiples coses valorables, en tornar-inoperant el que abans es mostrava com el suprem. El nihilisme esdevé en el nostre temps com a manifestació de l'absència d'una mesura única i, alhora, com la proliferació de múltiples mesures que, en cada cas, poden aparèixer com a vàlides.
Nietzsche veu en el desplegament del nihilisme tota fundació de cultura europea, la que sorgeix com a destinació necessari d'aquest procés. La visió religiosa del món havia patit ja un gran nombre de canvis per perspectives contràries, caient en l'escepticisme filosòfic, i en les teories científiques evolucionistes i heliocèntriques modernes, el que no fa més que confirmar la desvalorització dels valors suprems. Al ja assenyalat, hem de sumar una creixent presència del democràtic, la que es mostra com l'afirmació d'una individualitat independent de Déu i creditora de la igualtat, de la mitjania. La democràcia apareix, als ulls de Nietzsche, com un moment del desplegament del nihilisme igualment negador de la vida que els que la van antecedir. Ambdues manifestacions del nihilisme es mostren a Nietzsche com negacions de la vida en la mesura que neguen o obliden dimensions d'ella que a la seva vista apareixen com constitutives d'ella, com inalienables al que a ell se li apareix com a vida. Aquestes dimensions negades de la vida es mostren en àmbits tan determinants com el constant donar-se de l'esdevenir i les diferències entre els homes.
Nietzsche veu aquesta condició intel·lectual com un nou repte per a la cultura europea, la qual cosa s'ha estès, així mateix, més enllà d'un petit punt de no-retorn. Nietzsche conceptualitza això amb la seva famosa frase, «Déu ha mort», que apareix en La gaia ciència i en Així va parlar Zaratustra. Aquesta frase va ser donada també per Hegel vint anys abans que Nietzsche naixés. Aquest aforisme, d'una banda, assenyala la fi d'això que abans apareixia com ho imperant, i de l'altra, indica un terreny fèrtil, un terreny inexplorat, en el qual el propi Nietzsche és un colon. A partir de la frase «Déu ha mort», Nietzsche es refereix tant a la ceguesa del passat en tant incapacitat de veure això, com a l'assumpció d'una nova possibilitat de relacionar-se amb el que és, possibilitat donada per l'assumpció d'aquesta mort. Nietzsche tracta aquesta frase més que com una mera declaració provocativa, gairebé com una revelació, com si representés el potencial de nihilisme que arrossega l'alçament i el progrés, en el context d'un concepte absurd i sense significat. Segons Nietzsche, l'home europeu descendent dels hiperboris ha d'assumir la gran i inevitable conseqüència de la mort en la societat occidental de Déu, del Déu judeo-cristià, el venjatiu i cruel Senyor. La conseqüència de la mort de Déu és que els valors vigents en la societat occidental s'enfonsen ells sols, segons el nihilisme, o no s'enfonsen sinó que els homes els destruïm. Segons Nietzsche la superació del nihilisme es produirà quan el Übermensch imposi els nous valors de la moral de senyors, destruint els valors de la moral d'esclaus. Resumint, destruïm els valors dels homes per posar en el seu lloc els valors del Übermensch, que ocuparà el lloc de Déu.