Keynesianisme i estat del benestar — impuls del consum

Impuls de l'oferta i consum de masses (post-1945)

Els factors que hem vist fins ara van afavorir un impuls de l'oferta. Això es va combinar amb una empenta de la demanda (cosa que no havia passat en el període d'entreguerres), i va donar lloc al consum de masses.

• BW: cooperació entre països — també a nivell intern entre els agents.
• La demanda es va incrementar i es va mantenir estable gràcies a:
  • a) les polítiques keynesianes i l' estat del benestar.

    Després del 1945 es va admetre de manera general que l'Estat havia d'utilitzar la despesa pública per acostar i mantenir l'economia a prop de la plena ocupació — major control del cicle econòmic. Aquests instruments es van aplicar com a polítiques per sortir de la crisi dels anys trenta i es van basar en la teoria econòmica de Keynes (1936), Teoria general de l'ocupació, l'interès i els diners.

    • Estat del benestar: la despesa social és un component important de la despesa pública.
    • L'Estat s'encarrega de la provisió de determinats serveis: educació, sanitat, prestacions per atur, pensions, etc.; això pretén evitar els problemes derivats de la Gran Depressió.
    • Empreses públiques (telefonia, gas, electricitat, aigua...) i establiment de regulacions al mercat de treball (jornada laboral, salari mínim...).
    • L'Estat aporta el capital (escoles, hospitals...) i contracta treballadors per proporcionar aquests serveis.
    • Com finançar la despesa que representen els serveis que ofereix l'Estat? Mitjançant impostos, sovint progressius, amb l'objectiu de la redistribució de la renda.
    • Economies mixtes: combinació de mercat lliure i intervenció estatal.

• Més consumidors potencials com a resultat de l'augment demogràfic.
• Més salaris per la reducció de l'atur, la incorporació de la dona al mercat de treball i els moviments migratoris.
• Salaris en augment (negociació col·lectiva i poder dels sindicats), vinculats a la major productivitat (augment sostingut a canvi d'altres millores).
• Distribució menys desigual de la renda: consolidació d'una classe mitjana.
• Vacances — impuls del turisme.
• Menys incertesa — l'Estat ofereix serveis públics gratuïts o molt econòmics: necessitats bàsiques cobertes (sanitat, educació...), cosa que redueix el risc futur i afavoreix el consum present.
• Demanda externa — obertura dels mercats internacionals.

Nota: s'han mantingut i corregit els continguts originals, millorant l'ortografia, la gramàtica i la puntuació, i s'ha optimitzat la presentació per a una lectura més clara i per a finalitats SEO.