La union de castella y aragon

El 1469 es van unir en matrimoni el princep Ferran, fill i hereu de Joan II, rei de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'enric IV , rei de castella.
La unio del territori castella i l'aragones va comportar la unio dinastica. Cada regne va mantenir les seves fronteres, la moneda , el sistema fiscal, les lleis i les institucions. els Reis Catòlics sempre van actuar conjuntament en nom dels dos regnes.
*(1482-1492) van conquerir el regne nassarita de Granada, ultim producte musulmà a la Peninsula.
*El regne de Navarra, que s'havia aliat amb França va ser envait per un exercit castella. Finalment, el 1515 va quedar incoporat a Castella.
*Els Reis Catolics van desenvolupar una politica d'enllaços matrimonials amb Portugal.

Els reis catolics van orientar la politica internacional en dues direccions. La primera continuava la intervencio tradicional de la corona d'Aragó en l'ambit mediterrani. Es va conquerir el regne de Nàpols. Tambe es va ocupar diverses places del nord d'Africa, van conquerir el port de Melilla.
La segona direccio s'orientava cap a l'Atlantic i es va iniciar amb la consolidacio de la seva sobirania sobre les illes Canàries.

LA UNIFORMITAT RELIGIOSA.
La uniformitat religiosa dels regnes tambe es va convertir en un objectiu prioritari de la nova monarquia dels Reis catolics. Els jueus, al 1492 van ser expulsats d'Espanya.
A partir del 1499 el cardenal Cisneros i va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l'aparicio dels moriscos( musulmans batejats). L'any 1502 tots els musulmans de Castella van ser obligats a convertir-se al cristianisme o a exiliar-se. El Tribunal de la Inquisicio (1478) es va convertir en l'instrument principal per aconseguir la unitat religiosa.

CASTELLA: UNA ECONOMIA RAMADERA.
Ramaderia, ovina. La llana castellana va continuar sent el producte d'exportacio principal i era enviada cap a Flandes i Anglaterra a traves dels ports del Cantabric. La monarquia es va inclinar per protegir els interessos ramaders, Mesta, l'organitzacio que aplegava els ramaders castellans.
L'economia castellana va rebre l'impuls perque l'or i la plata, que arribaven van estimular la prosperitat economica.
LA LENTA RECUPERACIO DE LA CORONA D'ARAGÓ.
Debilitat l'economia. Va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) per la qual abolia alguns drets feudals al camp ( els anomenats mals usos). El comerç, la navegació i les manufactures. A Aragó l'agricultura comercial al port de València.

ELS GRUPS SOCIALS
1.La noblesa, 2.El clero constituien les classes privilegiades i posseien una part molt important de la terra i dels ramats. La primogenitura, que prohibia vendre el patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herencia al primogènit. 3.Pagesos sense terres. A les ciutats s'hi va desenvolupar 4.burgesia dedicada a activitats comercials i artesanes. El comerç, com Valladolid, Toledo i sevilla, a Castella, i Barcelona i València.
L'HUMANISME ESPANYOL.
L'arribada de la imprenta a Barcelona, València, Saragossa, Sevilla, Valladolid i Toledo.
Gramàtic Antonio de Nebrija, que va renovar els mètodes d'ensenyament de les llengues classiques. Lluis Vives, atencio a la renovacio de l'ensenyament i a l'assistencia social.
ELS ESTILS ARQUITECTONICS
L'arquitectura del renaixement espanyol,que es va iniciar al començament del segle XVI , es va desencolupar entre fases:
- Universitat de Salamanca: Estil plateresc. es basava en la introduccio de nous elements decoratius en edificis d'estil gòtic.La denominacio prove de la utilitzacio de relleus delicats com els que feien els argenters.
-Palau de Carles V, Granada: Estil classicista. Ja plenament renaixentista, va introduir els models arquitectonics classics, com columnes , llindes , frontons.
-Juan de Herrera: Estil herrerià. es caracteritza per l'absencia decorativa, en linies rectes i els volums cubics, que donen lloc a una arquitectura nua, sobria i geometrica.
UNA ESCULTURA ESPIRITUALISTA
Sentiments religiosos, perque intentaven representar l'espiritualitat mes que no pas la bellesa. Els retaules, els monuments funeraris i les imatges religioses policromades ( pintat de molts colors ).
Alonso Berruguete: Sant sebastià.    Juan de Juni: L'enterrament de Crist.
LA PINTURA.
Religiositat, influencies renaixentistes italianes ( Pedro Berruguete) , al segle XVI cal destacar pintors com Luis de Morales i Alonso Sanchez Coello.
EL GRECO.
Religioses i retrats, plasma unes figures tortuosament allargades i d'aparença sovint fantasmagòrica. El seu estil es dramàtic i busca expressar els sentiments. ( l'enterrament del comte d'Orgaz i El cavaller de la mà al pit)
OBJECTIUS DELS GRANS VIATGES.
Es feia a traves de la ruta de la seda, que recorria el Mediterrani , arribava a Constantinoble i desd d'alla travessava l'Asia central. Orient, es van haver de trobar noves vies maritimes per accedir a determinats productes de luxe que en procedien. Expedicions maritimes que van obrir noves rutes comercials.
LES EXPEDICIONS PORTUGUESES.
1.La Ruta africana. van establir colonies comercials per obtenir or, vori i esclaus
2. La ruta de l'Índia. Vasco de Gama, va arribar fins a la costa de l'Índia (1498)