Liberalisme, Antic Règim i Revolució Francesa: Conceptes Clau

Conceptes Clau de l'Època Moderna i Contemporània

• Liberalisme: Règim polític que defensa la llibertat individual i la igualtat de tothom davant la llei. És un corrent d'ideologies socials, polítiques i religioses.
• Anarquisme: Ideologia obrera del segle XIX que rebutja l'Estat o qualsevol forma d'autoritat, buscant l'absència de poder.
• Economia Senyorial: Sistema feudal basat en l'agricultura, on els nobles dominaven i governaven els pagesos.
• Gremi: Agrupació d'artesans de la mateixa professió que controlaven el volum de producció, les tècniques utilitzades i els preus de venda.
• Manufactures: Establiments subvencionats on s'elaboraven determinats articles de luxe. Impulsades per l'Estat o d'iniciativa privada, eren un model de producció preindustrial.
• Comerç Colonial: Comerç entre territoris separats pel mar. Va esdevenir una font de beneficis per a les economies europees.
• Mercantilisme: Política econòmica que promovia l'exportació i limitava la importació (proteccionisme).
• Societat Estamental: Societat dividida en estats o ordres, grups tancats als quals s'hi pertanyia per naixement.
• Il·lustració: Moviment intel·lectual europeu del segle XVIII, les idees del qual van inspirar la Independència dels EUA i la Revolució Francesa. La Il·lustració volia destruir l'Antic Règim i promoure el progrés.
• Declaració de Drets: La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà va ser un text votat per l'Assemblea Francesa el 26 d'agost de 1789. Aquesta redacció va instaurar la igualtat de tots els homes, la llibertat d'opinió i de religió, la separació de poders, etc.
• Constitució: Una constitució serveix per a regular el sistema de poder i estableix els drets i deures dels ciutadans.
• Girondins: Grup polític d'esquerres (moderats durant la Convenció).
• Imperi Napoleònic: El Primer Imperi Francès, sota el govern de França i Napoleó, que va dominar l'Europa continental (1804-1815).

L'Antic Règim (Segles XVI-XVIII)

L'Antic Règim era el sistema d'organització dels països europeus entre els segles XVI i XVIII. Aquest sistema es basava en tres pilars fonamentals:

Política: Monarquia Absoluta i Dret Diví

• El rei concentrava els tres poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Es basava en la Teoria del Dret Diví.
• Nota: L'absolutisme es va veure limitat per la manca de diners i pels privilegis de la noblesa, l'Església i alguns ciutadans.

Societat: Estamental i Desigualtat

La societat era estamental, dividida en grups socials tancats:

• Privilegiats (Noblesa i Església): No pagaven impostos, tenien tribunals propis, representació política i dret a ser escoltats.
• No Privilegiats (Tercer Estat): Burgesia, pagesos i artesans.

Economia: Agrària i Estancada

L'economia es basava principalment en l'agricultura estancada (sense inversió), que ocupava el 80% de la població.

• Indústria: Artesans i comerciants s'agrupaven en gremis, fet que impedia el progrés i la innovació. Afectava el 20% de la població.

L'Agricultura de Camps Oberts (Openfield)

Consistia a produir blat utilitzant la tècnica del guaret, en la qual la terra es deixava sense conrear un any amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i humitat, per fer-la de nou fèrtil.

La Crisi de Subsistència i les seves Conseqüències

Les crisis de subsistència s'iniciaven als camps a causa de les males collites. Això provocava:

1. Augment del preu del blat i fam per a la gent que no el podia pagar.
2. Decaïment de la venda artesanal per l'escassetat de diners, provocant atur.
3. Baixada dels ingressos de la població i, conseqüentment, disminució dels ingressos reials.

Les Crisis Demogràfiques Periòdiques

Durant els anys 1675 i 1735 hi va haver més defuncions que naixements. Això es va veure marcat l'any 1695, quan es va arribar a la xifra màxima de defuncions i la mínima de naixements. Aquestes conseqüències eren degudes a malalties i fam.

La Il·lustració: Canvi de Pensament al Segle XVIII

Els il·lustrats promovien canvis en el pensament del segle XVIII, basats en:

• Racionalisme: La "raó" com a eix central, sense dependre de l'autoritat.
• Oposició als estaments privilegiats (noblesa i Església).
• Oposició a l'absolutisme (defensa de les llibertats).
• Progrés, creixement econòmic i mecanització.

El Despotisme Il·lustrat

Els reis absoluts van intentar aliar-se amb els il·lustrats. El sistema de govern resultant, el Despotisme Il·lustrat, va mantenir l'absolutisme, però va incorporar algunes idees de progrés econòmic.

Gran Bretanya: Model Polític i Econòmic

Gran Bretanya dominava el món als segles XVII i XVIII. La seva política es basava en un sistema parlamentari liberal, on el rei ja no manava de forma absoluta.

Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870)

Les Revolucions Liberals van provocar la desaparició de l'Antic Règim (Absolutisme) i l'ascens del liberalisme, el capitalisme i la indústria. Els principis liberals inclouen:

• Llibertat individual.
• Igualtat davant la llei i desaparició dels privilegis.
• Separació de poders.
• Constitució escrita (drets i deures).
• Sobirania nacional i eleccions.

La Revolució Francesa (1789)

A França, sota el regnat de Lluís XVI, la crisi financera (dèficit d'hisenda el 1787) va portar a la convocatòria dels Estats Generals (Parlament) el 1788.

Els Estats Generals i l'Assemblea Nacional

La reunió dels Estats Generals (maig de 1789, Versalles) es va centrar en la discussió sobre els impostos dels nobles. El Tercer Estat va prendre la iniciativa, plantant cara al rei i demanant llibertat i una Constitució (liberalisme).

El rei va expulsar el Tercer Estat, i els diputats van realitzar el Jurament del Joc de Pilota, comprometent-se a no separar-se fins a donar una Constitució a França. El rei va permetre el vot individual, i els Estats Generals es van convertir en l'Assemblea Nacional.

L'Inici de la Revolució (Juliol 1789)

A París, incitats pels esdeveniments de Versalles, va començar la Revolució Francesa el 14 de juliol de 1789 amb la Presa de la Bastilla. Disturbis similars es van estendre per tot França.

Al camp, els pagesos es van revoltar aprofitant la "Grande Peur" (Gran Por), atacant castells i arxius de terres dels nobles.

1a Etapa: L'Assemblea Nacional (1789-1792)

Aquesta etapa va ser moderada i es va centrar en desmuntar l'Antic Règim mitjançant lleis clau:

• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• Abolició del feudalisme.
• Limitació del poder de l'Església.
• Nova Constitució liberal (moderada).
• Establiment de llibertats econòmiques.

Grups Polítics de l'Assemblea

• Absolutistes/Realistes: Contrarevolucionaris, volien el retorn del rei.
• Feuillants: Volien una llibertat moderada.
• Girondins: Esquerres, volien més canvis.
• Jacobins: Extrema esquerra, volien canvis radicals.

La Fugida del Rei i l'Assalt a les Tulleries

1791: El rei Lluís XVI va intentar escapar cap a Alemanya, però va ser detingut a Varennes. Això va provocar un judici on els partits polítics no es van posar d'acord.

10 d'agost de 1792: Instigats pels girondins i els jacobins, es va produir l'Assalt a les Tulleries. Els reis van ser capturats i empresonats.

2a Etapa: La República i el Terror (1792-1794)

S'instaura la República, la monarquia és abolida i el rei passa a ser ciutadà. Inicialment governen els girondins, i la Revolució es radicalitza.

• Gener de 1793: Lluís XVI és executat a la guillotina.
• França és atacada per una coalició de països: Gran Bretanya, Espanya, Àustria i Prússia.
• Davant el perill d'invasió, sorgeix un fort patriotisme ("La Marsellesa").

El Govern Jacobí i l'Època del Terror

Juny de 1793: Cop revolucionari dels jacobins. Robespierre pren el poder, iniciant l'Època del Terror.

Robespierre va impulsar una repressió contrarevolucionària massiva (unes 50.000 persones executades a la guillotina). Va ordenar una Lleva en Massa (joves de 18 anys enviats a la guerra) i va aplicar la Llei del Màximum, que impedia apujar els preus sota pena de guillotina.

• Sans-Culottes: Gent de classe baixa que es va aliar amb Robespierre.
• Cop de Termidor (Juliol 1794): Robespierre va ser jutjat i executat a la guillotina.

3a Etapa: L'Època del Directori (1795-1799)

Per evitar una nova dictadura, el poder es va repartir, fent governar els moderats, propietaris i la burgesia. La continuació de la guerra va crear un exèrcit professional. D'aquí va sorgir Napoleó.

Napoleó Bonaparte (1799-1814)

1799: Napoleó va fer un Cop d'Estat (Cop de Brumari), posant fi a la Revolució. El seu govern va ser dictatorial, eliminant les llibertats i reorganitzant el país.

1a Etapa: El Consolat (1799-1804)

Napoleó concentrava tot el poder com a cònsol. Va enfortir l'administració (burocràcia), va crear una nova Constitució (1800) i va elaborar un Codi Civil molt eficient. Va restablir les relacions amb l'Església.

2a Etapa: L'Imperi (1804-1814)

1804: Napoleó es va proclamar emperador. El 1812, l'Imperi s'estenia des de Moscou fins a Cadis.

• Victòries Clau: Austerlitz (1805, derrota d'Àustria i Rússia), Jena (1806, ocupació de Prússia), Eylau (1807, aliança amb Rússia).
• Errors Principals: Invasió d'Espanya (1808), on la Guerra de la Independència va desgastar l'exèrcit; Invasió de Rússia (1812), on va perdre 600.000 soldats a causa del fred i la immensitat del territori.
• 1814: Napoleó abdica i és exiliat. Després de la Batalla de Waterloo, és derrotat definitivament i deportat a Santa Helena.

La Restauració i les Revolucions Liberals (1815-1848)

Després de Napoleó, Europa va ser dominada per Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, que van redibuixar el mapa europeu. Malgrat els intents de restaurar l'absolutisme, les revolucions liberals van ser imparables, resultant en el domini dels liberals a Europa.

La Revolució Industrial

Es defineix com la substitució de l'agricultura per la indústria moderna. Va començar a Gran Bretanya cap al 1760 amb la indústria tèxtil mecanitzada (cotó).

Factors que van contribuir a la Revolució Industrial:

• Creixement del consum i la producció.
• Disponibilitat de terra, treball i capital.
• Augment dels mercats (interior i exterior).