Liberalisme, Nacionalisme i Revolucions al S. XIX
Liberalisme
El liberalisme és la ideologia política de la burgesia. La base de la burgesia era la Il·lustració. Defensaven la igualtat de l'individu, eren contraris a la monarquia absoluta i estaven a favor de la igualtat de l'impost. Defensaven la divisió de poders (judicial, executiu, legislatiu). Estaven a favor del sufragi masculí i eren contraris al parlament de l'Antic Règim, defensaven el sufragi i la sobirania nacional i defensaven la propietat privada.
Nacionalisme
Nació: Grup de persones que tenen uns interessos comuns com per exemple una mateixa llengua, cultura.
Estat-nació: reagrupació a l'interior d'unes mateixes fronteres dels membres d'una comunitat nacional.
El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania. Es va expandir al segle XIX.
Revolucions Liberals i Nacionals
Revolució de 1820
Revolució ideològica en què hi participaren societats secretes, ex: carbonaris de Nàpols. No va ser una revolució que sortís al carrer, no hi participaren ni la burgesia ni els obrers, però significà i va tenir molta importància per a revolucions posteriors (1830, 1848). A l'any 1820 a Espanya, essent rei Ferran VII, va ser obligat pels liberals a jurar la Constitució de 1812 i el 1823 un exèrcit de la Santa Aliança restaurà Ferran VII com a rei absolut.
Revolució de 1830
A diferència de 1820, hi va participar el poble i va significar el triomf de la burgesia sobre l'aristocràcia. Aquesta revolució va començar amb el nomenament de Lluís Felip d'Orleans, que, com que tenia suport de la burgesia, era conegut com el rei burgès. Es va iniciar a França. Va tenir una monarquia parlamentària amb divisió de poders (legislatiu: parlament, executiu: Rei, judicial: tribunals de justícia) amb un sufragi censatari masculí. Aquesta revolució va estar influïda per la Constitució de 1791.
Revolució de 1848
A l'Europa occidental, la revolució va significar l'aparició dels ideals democràtics: sufragi universal masculí, sobirania popular, igualtat social i també l'aparició dels treballadors com a força política. Va començar a França i es va convertir en un règim autoritari, final del regnat de Lluís d'Orleans i varen proclamar la República social (drets per als treballadors) i eleccions per sufragi universal. El president va ser un nebot de Napoleó I (Lluís Napoleó) que amb un cop d'estat va ser emperador Napoleó III. Pobles europeus de l'Imperi d'Àustria iniciaren revolucions que varen fracassar.
Augment Demogràfic i Expansió Agrícola
La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que es varen produir per primera vegada a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII.
Revolució Demogràfica
A mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat Revolució Demogràfica. La població va passar de 140 milions el 1750 a 187 milions el 1800 i a 266 milions el 1850. El ritme de creixement més ràpid i més gran va ser a la Gran Bretanya, on es va duplicar (de 5 a 10 milions).
Augment de la producció d'aliments, més higiene i medicina. Millora en l'alimentació, disminució de la mortalitat de 36 anys a 50 anys, augment de la natalitat i menys epidèmies (tot el contrari a l'Antic Règim).
Revolució Agrícola
L'increment de població va comportar un augment de la demanda d'aliments, una alça de preus agrícoles i una millora de la producció.
La terra es va convertir en propietat privada on es podien fer transformacions lliurement. La innovació va ser la supressió del guaret, substituït pel sistema Norfolk (no deixar cap tros de terra en repòs). Mecanització progressiva de les tasques agrícoles (segadores, sembradores). Introducció de nous conreus (blat, patata).
L'Era del Maquinisme
L'element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica. Les primeres màquines, molt senzilles però eficaces, van anar substituint la feina manual i modificant antics sistemes. Cada avenç implicava un augment de la població i abaratia els productes. Les primeres màquines eren accionades per força humana i després amb energia hidràulica. L'energia revolucionària va ser el vapor. Màquina de vapor amb carbó com a combustible (inventor James Watt, 1769). Generalització del sistema fabril (concentració d'obrers i màquines a grans edificis industrials anomenats fàbriques) on cada obrer fa una petita feina que forma part de la cadena de producció.
Indústria Tèxtil
A la Gran Bretanya, el primer sector mecanitzat va ser la indústria del cotó (primer filat, després teixit). El govern va prohibir la importació de cotó estampat de l'Índia. Innovacions com la llançadora de volant, que augmentava la velocitat del procés del teixit, màquines de filar (Water frame, Jenny, Mule) que incrementaven la producció i, finalment, el teler mecànic.