Liberalisme i Utilitarisme: Llibertat, Ètica i Societat segons J.S. Mill

El liberalisme consagra la idea que la llibertat d'empresa i de comerç és necessària per obtenir una major felicitat de la societat. El liberalisme és el marc general.

El liberalisme polític parteix del Renaixement. Fonamenta el dret en la pròpia naturalesa de l'ésser humà i proclama una igualtat originària i de tracte entre els individus. A aquest plantejament s'hi afegeix el desenvolupament econòmic i l'aparició d'una burgesia mercantil al llarg del segle XVII. També cal afegir-hi les idees de Locke sobre els drets individuals i la divisió de poders, que constitueixen els fonaments del liberalisme polític que es desenvoluparà al llarg dels segles XVIII i XIX. Aquestes idees, al seu torn, obren les portes a les teories econòmiques que intenten explicar el funcionament de l'economia nascuda de la industrialització.

D'altra banda, la virtut no és un fi, sinó un simple mitjà o instrument per aconseguir la felicitat. Així, allò que serà virtuós és que la utilitat privada promogui la utilitat pública i, amb això, la felicitat general. La felicitat és el fi natural i el deure moral de l'acció: per això, tota acció que augmenti el plaer i allunyi el dolor, aconsegueix augmentar el resultat desitjat i mereix l'aprovació moral. S'entén per plaer l'absència de dolor; per infelicitat, s'entén dolor i privació de plaer o insatisfacció. Com podem veure, la moral utilitarista també té un origen en la teoria de la vida. La vida implica viure d'una manera plena i també és desig, voluntat, voler... Les coses desitjables com a fins són el plaer i l'absència de dolor. Tot això es desitja perquè hi trobem satisfacció o perquè evitem el dolor. Fins aquí, tots hi estaríem d'acord. El problema es presenta quan polaritzem, és a dir, reduïm el plaer a allò que resulta fàcil, immediat, ràpid, fugaç o té un valor com a mercaderia.

L'utilitarisme és un sistema ètic que estableix que és bo tot allò que promou la felicitat i, al mateix temps, que la major felicitat és per al major nombre possible de persones. És una filosofia que es presenta com un sistema ètic. Defensa que es pot arribar a un ordre moral a través dels desitjos dels individus si assumeixen la pràctica com a criteri d'avaluació de la realitat. Parteix de la base que els individus valen pel que fan, no pel que representen.

1. El Liberalisme: Pensament i Fonaments

El liberalisme fa referència a dos aspectes: l'econòmic i el polític.

Liberalisme Polític i Econòmic

• El liberalisme polític parteix del Renaixement, fonamenta el dret en la pròpia naturalesa de l'ésser humà i proclama una igualtat originària entre els individus. A això s'hi afegeix l'aparició de la burgesia i el desenvolupament econòmic. També les idees de Locke sobre els drets individuals i la divisió de poders, que alhora obren les portes a les teories econòmiques que intenten explicar el funcionament de l'economia de la industrialització.
• El liberalisme econòmic defensa l'explotació i l'obtenció del màxim benefici en l'àmbit d'un capitalisme industrial salvatge. Defensa la lliure competència per aconseguir l'equilibri social. L'Estat haurà d'intervenir el menys possible en l'economia, haurà de "deixar fer". El seu paper serà donar seguretat davant dels perills exteriors i davant de l'incompliment de les lleis interiors. Així s'inaugura el pensament liberal segons el qual la iniciativa privada, la lliure concurrència i el lliure mercat constitueixen un mecanisme autònom per produir per si mateix el desenvolupament econòmic i el progrés social. El lema és: "deixar fer, deixar passar".

• Amb el liberalisme es forma la idea que és necessària la llibertat d'empresa i de comerç per obtenir una major felicitat de la societat.
• El pensament liberal defensa que la iniciativa privada i el mercat són capaços de generar per ells mateixos desenvolupament econòmic i progrés social.
• El liberalisme és el marc general (polític i econòmic) de l'utilitarisme. J.S. Mill (liberal) s'apropa més a una posició més democràtica o reformista; es decantava per algunes de les formulacions socialistes i era partidari de superar l'antítesi entre el capitalisme i el socialisme a través d'un sistema de cooperatives (per regular les relacions socials i de tipus econòmic).

2. L'Utilitarisme: Principis i Desenvolupament

• És una filosofia burgesa que sorgeix de la idea de progrés dels ideals de la Il·lustració (segle XVIII). Es presenta com un sistema ètic que identifica el Bé amb allò que és útil i estableix que és bo tot allò que dóna felicitat: el Bé més gran és la major felicitat per al major nombre possible de persones (principi d'utilitat).
• Defensa que es pot arribar a un ordre moral a través dels desitjos si s'assumeix la pràctica (utilitat) com a criteri d'avaluació de la realitat.
• Els individus valen pel que fan, no pel que representen. És una ètica conseqüent: es fixa en els efectes, resultats, i no tant en la intenció de les accions. És una ètica finalista: la finalitat de l'acció humana està vinculada a la realització d'accions útils (és bo allò que ens és útil per ser feliços).

Bases Generals de l'Utilitarisme segons Bentham

• L'home és un ésser que ha de realitzar-se dins la societat.
• La societat és el conjunt d'individus als quals s'han de proporcionar idèntiques oportunitats: "les accions són bones en la mesura que augmenten la felicitat del major nombre possible". J.S. Mill afegirà, sempre i quan no es perjudiqui les minories.
• La virtut s'identifica amb el benestar. La felicitat consistirà en la presència del plaer i l'absència del dolor, seguint l'escala de plaers (intensitat, durada, proximitat, seguretat). J.S. Mill es fixarà en els aspectes quantitatius i qualitatius.
• La recerca del plaer-benestar comença per un mateix, ja que amb la consecució de béns particulars es crea el benestar col·lectiu. J.S. Mill assenyalarà que el meu benestar ha de perseguir el benestar dels altres.
• L'objectiu final serà aconseguir una societat d'homes lliures (liberalisme) i feliços que, en proporcionar els mitjans (utilitarisme), comunicaran entre si el benestar.

Corrents de l'Utilitarisme: Individualista i Social

• Utilitarisme individualista (Bentham i James Mill): defensa l'aritmètica dels plaers, "calcular que el meu dolor no superi el meu benestar". Parteix de l'individu, de manera que la suma dels individus compondrà la societat. La consecució de felicitat individual o benestar individual portarà a la felicitat social.

Identifiquen també la felicitat amb el plaer, amb el benestar. Com més gran sigui el nombre de plaers o més quantitat de confort, més feliços serem. Es defensa l'aritmètica dels plaers i aquests es valoren per la quantitat. Així, allò que és útil o té valor és allò que es pot mesurar o tractar com un producte (que es pot comprar i vendre).

Per tant, el que importa de les accions són els resultats (efectes), no les intencions: el plaer o benefici que pugui produir a l'individu o el mal que pugui causar.

• Utilitarisme social: considera que s'ha de procurar el benestar de la majoria. J.S. Mill defensa la qualitat i considera no el plaer sensual, sinó els d'ordre superior. Per exemple, la dignitat humana: "és millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet; és millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet".

3. L'Utilitarisme Social i Humanitzador de J.S. Mill

J.S. Mill continua la línia de l'empirisme i l'utilitarisme. Segueix Hume, però considera que hi ha uns principis racionals, que es poden comprovar a nivell empíric, que han d'estar en la base de les nostres accions en les quals intervenen els sentiments. Pels empiristes, el nucli de reflexió és el coneixement i trobar les formes del coneixement veritable. Pels utilitaristes, el centre és l'acció en l'àmbit social i polític, prenent com a guia el principi d'utilitat (la major felicitat possible per al major nombre possible).

J.S. Mill intentarà donar resposta al problema de la virtut moral, la fonamentació de la justícia i la llibertat, realitzant reformes concretes. Mill proposa millorar la condició humana amb mitjans concrets, per exemple: fundar universitats, fer propostes... Assenyala també que s'han de combatre les causes que ho impedeixen: corrupció, despotisme... Intentarà conciliar dues activitats: la teòrica (elaborar un sistema del saber i uns principis morals naturalistes) i la pràctica (utilitzant la seva veu en l'àrea política, opinió pública...).

Plantejaments Ètics de J.S. Mill

• J.S. Mill exposa els seus plantejaments ètics en la seva obra L'Utilitarisme, on es pot apreciar la influència de l'utilitarisme i algunes idees morals de Hume.
• Les claus de les seves idees es basen en la utilitat i la felicitat, el bé comú que es troba en la base i per sobre de la idea de justícia.
• L'ètica o moral s'encarrega de la conducta, en relació al principi o fi que porta a l'acció. Totes les accions humanes responen a algun motiu, a algun fi. Per tant, preguntar-se pels principis de la conducta o acció és preguntar-se per la seva finalitat.
• Només des d'aquest fi es poden estipular i fixar les regles d'acció i establir un criteri que permeti determinar el que és correcte o no (el que és útil o no).
• Mill considera la felicitat i la utilitat com el principi de la moralitat i font d'obligació moral.
• Mill considera la individualitat humana com el centre de reflexió del seu pensament i afirma que s'ha de buscar l'interès general, comú per si mateix.
• La seva postura presenta determinades diferències, per les quals la felicitat de cadascú és la meta o finalitat immediata. Això porta a redefinir el terme "útil" per definir el Bé.
• Per a Mill, allò útil és allò correcte, és tot el que promou la felicitat, entès com un mitjà per aconseguir aquesta meta, la felicitat. En ser un mitjà, és una cosa sobre la qual es pot discutir i pensar, fer una justa avaluació (valoració) sobre el seu contingut i la seva repercussió (conseqüències).

Utilitat Privada vs. Utilitat Pública

• La utilitat consisteix en la recerca de la felicitat i en la prevenció o mitigació de la infelicitat. Però s'ha de distingir entre utilitat privada (que considera l'interès o felicitat d'unes quantes persones) i la utilitat pública (que promou interessos o felicitat social).

La Felicitat, el Plaer i la Qualitat dels Plaers

• Per a l'utilitarisme, el fi de l'acció és la felicitat. Aquesta consisteix en el plaer i l'absència de dolor, la qual cosa la converteix en un deure moral.
• Per felicitat entenem el plaer i l'absència de dolor; per infelicitat entenem dolor i privació de plaer o insatisfacció.
• La moral utilitarista també té origen en la teoria de la vida; la felicitat és el fi desitjable de la vida. La vida implica viure d'una manera plena i també és desig, voluntat. Les coses desitjables són el plaer i l'absència del dolor. Això es desitja perquè hi trobem satisfacció o perquè evitem dolor. És a dir, no reduïm el plaer a allò que resulta fàcil, immediat, ràpid, o té un valor com a producte (es pot vendre o comprar o serveix per augmentar la propietat privada).
• Mill no contempla només la quantitat del plaer, sinó la qualitat, posant per sobre els plaers sensibles, intel·lectuals, morals i estètics.
• Els plaers són sensacions afectives produïdes per allò desitjable, que produeix satisfacció i correspon als nostres interessos, és útil. Mill considera que no podem reduir allò plaent o útil a la dimensió quantitativa, sinó que cal tenir en compte l'aspecte qualitatiu que ens diferencia dels animals.
• Hi ha:
  • Plaers superiors: deriven de l'exercici de les facultats superiors, intel·lectuals i morals (saber, instruir-se...), tenint consciència i sentiments.
  • Plaers inferiors: aquells que es comparteixen amb els animals (menjar, beure).
• La felicitat es presenta com una regla que guia la conducta, en la base de la qual estan els sentiments de dignitat i autorespecte dels éssers humans. Mill assenyala que seguir la màxima felicitat individual possible no és suficient; aquesta ha de ser per al major nombre possible d'homes.

La Virtut i la Moral Utilitarista

• La virtut no és un fi, és un mitjà per aconseguir la felicitat. Allò virtuós serà que la utilitat privada promogui la utilitat pública i, amb això, la felicitat en general.
• La seva moral és conseqüent (considera les conseqüències de les accions de les persones i no la intenció). La distingeix del deure moral (que obliga a promoure la felicitat general).
• La moral utilitarista parteix del principi utilitarista: és un criteri moral que prové del sentiment moral, el qual té una base natural i permet determinar la correcció d'una acció.

La Justícia com a Deure Moral Fonamental

• En relació a la justícia, Mill li dóna una posició dominant entre els deures morals. La justícia és la condició de supervivència de la societat, es basa en el respecte de les normes de la justícia i ha de tenir un paper més essencial en la vida social que les altres obligacions o deures morals.

• La moral ha de subordinar-se a la justícia, ja que la moralitat només es pot desenvolupar en una societat en la qual s'han establert uns mínims de convivència, de respecte o de no agressió mútua, sobre els quals pugui edificar-se la superestructura de les altres virtuts morals: generositat, ajuda als altres, beneficència.
• Mill fa una distinció entre uns deures (obligacions morals) i altres: deures d'obligació imperfecta (no neix cap dret: generositat, ajuda) i deures d'obligació perfecta (qüestions de justícia).
• La justícia no es pot deixar a l'arbitri de la moralitat de cada individu. La justícia es distingeix d'altres qualitats (virtuts, valors) morals. Una cosa (odi o venjança) és el desig de castigar algú que ha causat un dany, i una altra (justícia) és la intel·ligència de l'ésser humà per no violar la regla de la justícia. Per tant, la justícia es basa en la utilitat, és una de les parts més importants de la moralitat o virtut moral, el fonament de la qual és la protecció de l'interès general. Depèn de la societat i de les seves institucions.

El Paper de l'Estat en la Societat Liberal

El seu plantejament sobre l'Estat només es pot entendre en el context de la seva concepció liberal de la societat i la política, del seu utilitarisme i concepció liberal.

• Per a Mill, les lleis empíriques de la societat i l'actuació política han de respectar la llibertat personal i reconèixer la de les minories. Per tant, Mill defensarà la democràcia liberal que garanteix les llibertats bàsiques i la discrepància pacífica. Creu també que la democràcia liberal pot garantir la major utilitat (felicitat) per al major nombre possible d'individus.
• La democràcia no està definida només pel fet que les lleis han de respectar la voluntat de la majoria. Per a Mill, hi ha límits a allò que les lleis poden regular. Si l'Estat tracta d'entrar en la vida dels individus, aquests seran més infeliços.
• El problema fonamental de la filosofia política és el de justificar l'àmbit de la intervenció de l'Estat i el del respecte a les idiosincràsies individuals en base a principis d'utilitat general. L'Estat no està legitimat per una concepció substantiva sobre la natura humana, el Bé o la justícia. El Bé no és una qüestió que l'Estat pugui decidir. L'Estat té l'única funció de coordinar les voluntats per arribar a un punt d'equilibri on sigui possible el respecte al nombre més gran de voluntats.
• En la concepció de la tolerància a opcions religioses o morals, un individu pot creure que tots els éssers humans tenen obligacions religioses o morals. Això és legítim. El que no és legítim és pensar que l'Estat té la funció d'imposar als individus una determinada concepció religiosa o moral. Ni la majoria té dret a imposar aquestes concepcions i obligacions.

• Això no vol dir que l'Estat no pugui eliminar formes de conducta. Es manté el pensament que l'Estat té dret i obligació a evitar la interferència il·legítima d'uns individus sobre altres. Si algú vol robar o matar, l'Estat té dret a intervenir. Pel fet de viure en societat, es té l'obligació d'acceptar certs compromisos implícits: un individu no té dret a aprofitar-se del funcionament normal de la societat.
• Per tant, l'utilitarisme i liberalisme de Mill poden justificar la intervenció de l'Estat en la repressió de les conductes individuals que alteren la possibilitat de l'ordre social. Es segueix la concepció de la societat que, quan la conducta d'un individu o un grup no afecta les eleccions dels altres, llavors l'Estat no té dret a intervenir. Si intervingués, seria contra els principis que el fan legítim.

Individu i Societat: El Problema de la Llibertat

• Mill és un defensor de l'autonomia i la iniciativa individuals. Per a ell, l'individu és totalment independent respecte a la societat. L'única relació és en aquells aspectes que afecten els altres.
• Mill fa un recorregut per la història i arriba a la conclusió que és el mateix procés de desenvolupament de la humanitat el que ha portat els éssers humans en aquesta direcció. Ja no és necessari un control extern i cal permetre el desenvolupament lliure dels individus.

Els Límits de la Llibertat Individual

• Cal diferenciar diferents tipus d'accions: unes afecten directament i només a l'individu; altres tenen repercussions sobre els altres éssers humans. En aquest cas, pot ser necessari un control determinat, bé evitant l'acció de l'individu o imposant deures.
• S'aplica el principi que la llibertat d'un individu acaba on comença la llibertat dels altres. Són els altres els que han de controlar aquestes conductes.
• La relació amb la societat imposa a l'individu determinats deures que limiten la seva llibertat.
• Tot individu rep protecció de l'entorn social i per això deu alguna cosa a la societat. Aquest deure es paga no perjudicant els altres i assumint els treballs i sacrificis necessaris per defensar la societat.
• D'aquesta manera, queda clar que les relacions entre la societat i els membres han de perseguir un equilibri que permeti el seu desenvolupament mutu.

El Conreu Interior i l'Autorealització

• L'ésser humà té dret a exercir i buscar amb plena llibertat la seva pròpia realització. A més de defensar la igualtat i el dret a vot de la dona, l'ésser humà, com un simi, exercita la facultat d'imitació.
• Acceptar els modes externs de vida suposa l'abandó del conreu propi, la pèrdua dels propis sentiments. Actuar així seria renunciar al propi desenvolupament.
• La societat necessita individualitats que evitin les greus conseqüències del despotisme.
• L'individu s'ha convertit en el valor dominant en la nova societat. Mill s'apropa a Kant.
• Mill vol defensar la llibertat social i política, i evitar l'excés de control que pugui coartar el desenvolupament individual.

Requisits d'una Societat Lliure

• Mill és un clar defensor del pensament liberal i la tolerància.
• El primer deure moral és lluitar contra la intolerància, ja que tots els homes i governs tendeixen a imposar obligacions als altres.
• Així doncs, la llibertat exigeix l'existència d'una autonomia de gustos i inclinacions, la possibilitat d'organitzar la pròpia vida d'acord amb els propis criteris i actuar tenint en compte les conseqüències dels actes. L'última limitació és no perjudicar els altres.
• La llibertat d'associació és necessària per assolir determinats fins sense enganyar ni obligar ningú. Si l'ésser humà no pot renunciar a la llibertat, tampoc ho han de fer l'Estat o la societat.
• Les formes de llibertat que permetrien el desenvolupament de l'individu i la perfecta organització de la societat són:
  • Llibertat de consciència: de pensament, de religió i de premsa.
  • Llibertat política: d'elecció, d'associació i igualtat jurídica.
  • Llibertat econòmica: d'empresa i de circulació de béns i capitals.