Lípids: Tipus, Característiques i Funcions Biològiques

Què són els lípids?

Els lípids són un grup de biomolècules orgàniques molt heterogeni, constituïdes bàsicament per carboni (C) i hidrogen (H). No presenten un grup funcional característic. La majoria, a més, també presenten oxigen (O), però en proporcions molt baixes. Alguns lípids contenen fòsfor (P), nitrogen (N) i sofre (S).

Compleixen les dues característiques següents:

• Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars.
• Són solubles en dissolvents orgànics, és a dir, dissolvents no polars com l'èter, el cloroform, el benzè, etc.

Classificació dels lípids

Donada la diversitat de característiques químiques, la seva classificació es pot fer de diferents maneres:

• Atenent a criteris de saponificació (si donen àcids grassos)
• Simples o complexos
• L'estructura química

Lípids saponificables

Presenten enllaços de tipus èster i produeixen sabons per hidròlisi alcalina. Podem trobar els àcids grassos, els acilglicèrids, les ceres, els fosfolípids i els esfingolípids, que inclouen les esfingosines, gangliòsids i cerebròsids.

Lípids insaponificables

No presenten enllaços èster ni formen sabons. Podem trobar els terpens, els esteroides i els eicosanoides.

Àcids grassos

Els àcids grassos són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada lineal (alifàtic) amb un nombre parell d'àtoms de carboni (14 a 22). Al final de la cadena hi ha un grup carboxil (-COOH), també anomenat grup àcid. Són poc abundants en estat lliure. Per hidròlisi, s'obtenen a partir de molts tipus de lípids. Es coneixen un centenar d'àcids grassos. Es poden classificar en dos grups:

Àcids grassos saturats

Tenen enllaços simples entre els àtoms de carboni. Les cadenes hidrocarbonades són lineals. Són flexibles i sòlids a temperatura ambient. Exemple: àcid palmític (greixos animals, mantega de cacau).

Àcids grassos insaturats

Tenen enllaços dobles o triples. Són rígids i líquids oliosos. Exemple: àcid oleic (oli d'oliva).

Funcions dels lípids

Reserva energètica

Constitueix la principal reserva energètica dels animals. Un gram de greix produeix 9,4 Kcal, mentre que els glúcids aporten 4,1 Kcal/g. L'oxidació dels àcids grassos en els mitocondris produeix una gran quantitat d'energia. Els àcids grassos són la reserva energètica principal.

Funció estructural

Formen les bicapes lipídiques de les membranes citoplasmàtiques i dels orgànuls cel·lulars. En els òrgans recobreixen estructures i donen consistència (cera del cabell). Tenen funció tèrmica i amortiguen els cops. La funció estructural la realitzen els glucolípids, ceres, esterols, acilglicèrids i esfingofosfolípids.

Funció transportadora

Transport de lípids des de l'intestí fins al lloc d'utilització o al teixit adipós (magatzem). Es realitza mitjançant l'emulsió dels lípids pels àcids biliars i els proteolípids, associacions de proteïnes específiques amb triacilglicèrids, colesterol, fosfolípids, etc., que permeten el seu transport per la sang i la limfa.