Lírica Trobadoresca i Amor Cortès: Guia Essencial
Lírica Trobadoresca: Origen i Característiques
La cort és el seu origen, la qual cosa la fa una literatura culta i laica.
Què és la Lírica?
La lírica transmet pensaments i sentiments, majoritàriament en vers, però també en prosa.
El Trobador: Artista i Compositor
El trobador era un actor/compositor itinerant que creava poesia. La seva art implicava combinar i harmonitzar les paraules seguint un cànon determinat, la qual cosa la diferencia de la poesia lliure.
- Els versos són constants, apariats, octosíl·labs, amb imatges determinades.
- És una lírica 'encotillada' (molt fixada, com un corsé), no laxa.
- L'originalitat rau a subjectar-se a la tendència: com més semblant, més original.
El terme 'text' prové de 'textus' (teixit). És una lírica 'encotillada' feta per trobadors de dos tipus:
- Professionals: Vivien de la seva art. Eren patrocinats per nobles i la seva poesia es consumia en l'ambient de la cort.
- Amateurs: Nobles que conreaven la poesia per prestigi.
El terme 'poeta' prové del llatí clàssic, mentre que 'trobador' deriva del llatí vulgar.
Amor Cortès: Símbols i Rituals
L'Amor Cortès és un tipus de relació amorosa carregada de símbols i rituals, que servia per diferenciar els grups socials. Reflecteix les relacions socials entre vassall i senyor feudal.
- L'enamorament sorgeix per la mirada (els ulls com a finestra de l'ànima).
- Es caracteritza pel 'cor dardat' i la 'malaltia d'amor'.
- Inclou l''amor de lluny' (amor de long), on la recreació visual de l'amor el manté viu.
- Està vinculat a la 'cortesia' (l'ambient de la cort).
Pel que fa al matrimoni, la dama és digna de ser lloada si no està casada. Els casaments eren arranjats, com un contracte.
La Dama (o midons, del llatí meus dominus - 'el meu senyor') reconeix i accepta el trobador, i li és fidel.
El Ritual en la Lírica Trobadoresca
Cada aspecte de la lírica trobadoresca té un ritual i una manera específica de fer-se.
- El joglar transmetia la poesia i musicava la lletra del poema.
- El llaüt acompanyava la cantada.
La llengua a França: Al nord, el francès (llengua d'oïl); al sud, l'occità (llengua d'oc).
L'Occità: La Koiné Poètica
L'occità (o provençal) era la koiné utilitzada per fer poesia. La seva evolució va ser: Llatí clàssic → Llatí vulgar → Provençal → Koiné. Era una llengua no espontània, un dialecte reservat a un ús literari, que podia ser entès en moltes regions.
Temes Recurrents en la Lírica Trobadoresca
Alba/Albada
Lamentació dels amants que s'han de separar en fer-se de dia.
Escondit
Defensa que el trobador fa davant la dama, negant haver estat calumniat o insultat, o que s'hagin escampat mentides sobre ell.
Pastorel·la
Pastora seduïda per un cavaller. Composició dialogada amb llenguatge agut i viu, que presenta una situació inventada entre l'aristocràcia i el món vilatà. Sovint, la pastora és més espavilada.
Subgèneres de la Lírica Trobadoresca
Cançó
El gran subgènere de l'amor cortès. Té una estructura estròfica, sovint amb una o dues estrofes i una tornada que li confereix ritme.
Sirventès
Poema de pugnes o baralles, sovint font d'un conflicte o de crítica a un personatge. Té una estructura variada.
Plany
Poema que expressa la lamentació per la pèrdua d'algú.
Dansa
Gènere destinat a ser ballat, amb temàtica i estructura rítmica variades.
Tençó
Debat acalorat entre poetes o trobadors, una discussió sobre una postura poètica.