Literatura Catalana al Segle XIX: Romanticisme i Renaixença

Una Situació Històrica de Canvis al Segle XIX

Després de l'esclat de la Revolució Francesa (1789) i de la caiguda de l'Antic Règim aristocràtic, entrem en un segle de grans tensions polítiques al llarg del qual s'esdevé la implantació problemàtica de monarquies constitucionals i de repúbliques, com a fórmules més adequades per al govern dels estats. Es crea un clima de desconcert i inseguretat que es manifesta en el moviment cultural i artístic del Romanticisme. La literatura romàntica es converteix en una creació d'alt nivell i d'impacte perdurable. De fet, aquest moviment presideix gran part del segle XIX i, en el cas de la literatura catalana, escriptors importants de final d'aquest segle, com Verdaguer i Guimerà, estan intensament influenciats per aquesta estètica.

La Burgesia i el Proletariat en la Literatura

• Cal destacar en aquests nous temps el protagonisme de la burgesia i l'impuls de la Revolució Industrial (1760-1840).
• El procés d'industrialització arriba a tots els terrenys de l'activitat humana, inclòs a la literatura. El desenvolupament científic i tecnològic té un paper rellevant en l'aparició d'una literatura que va a la recerca de la veritat, de la realitat.
• D'altra banda, cal destacar la naixença del proletariat obrer i l'expandiment, cada vegada més important, de l'alfabetització.
• A finals del segle XIX, aquesta nova classe acabarà tenint un espai important en la literatura.

L'Escriptor i la Indústria del Llibre

Les editorials són empreses; per tant, entenen la literatura com a negoci. Els editors formen part d'una xarxa econòmica i no es poden permetre pèrdues. La poesia no ofereix possibilitats de beneficis dins d'aquest engranatge. En canvi, a partir d'aquest moment, l'impuls a la novel·la, publicada molt sovint en fulletó a la premsa, és notable.

Aquest nou marc econòmic en què ha de viure l'escriptor el condiciona: sovint pot veure la seva activitat literària condicionada pels gustos del públic i també per la posició vigilant de la censura.

Tanmateix, la nova situació econòmica permet a l'escriptor professionalitzar-se, escrivint novel·la de fulletó, teatre burgès, vodevil o bé periodisme.

La Renaixença: Recuperació Cultural Catalana

Concepte de la Renaixença

La Renaixença és la recuperació cultural catalana després dels segles de Decadència (s. XVI-XVIII) i es refereix a l'activitat cultural en general i, especialment, a la recuperació del català com a llengua de cultura. És un concepte vinculat de manera directa i immediata al món de les lletres i també al sentiment nacional.

Causes de la Renaixença

El procés s'originà en bona mesura gràcies a la irrupció del Romanticisme, en un moment en què s'havia produït una recuperació econòmica i demogràfica important, iniciada a partir de la segona meitat del s. XVIII, que havia fet que alguns il·lustrats s'interessessin ja per la història dels Països Catalans i l'estudi de la llengua. Aquesta actitud es pot considerar els precedents de la Renaixença. El Romanticisme interessà de seguida a Catalunya perquè aquest moviment simpatitzava amb les nacions oprimides, a causa de l'atracció dels romàntics pels vençuts i els perdedors, i l'exaltació de la rebel·lia i la llibertat, com també el viu interès per conèixer els orígens i estudiar el passat. Malgrat les seves àmplies derivacions en tot l'àmbit cultural, la Renaixença és un moviment propi dels escriptors, erudits i intel·lectuals que sentiren la necessitat de recuperar la llengua catalana i tornar-li el prestigi que havia tingut a l'Edat Mitjana, període de màxim esplendor polític i cultural dels Països Catalans.

Límits i Consolidació de la Renaixença

L'arrencada inicial fou lenta i no es pot considerar com un fet consolidat fins a la creació dels Jocs Florals, l'any 1859. També fou lenta i gradual la recuperació de cadascun dels gèneres literaris, que començà amb la poesia. El teatre culte i la novel·la aparegueren més tard perquè va caldre rectificar hàbits lingüístics, convèncer les editorials i resoldre el complicat problema de la llengua normativa. La recuperació dels gèneres literaris es va assolir a la segona meitat del s. XIX, sobretot gràcies a l'obra de Verdaguer, Guimerà i Oller.

Etapes Clau de la Renaixença

El 1871 apareix a Barcelona el periòdic La Renaixensa, que dóna nom al moviment. Àngel Guimerà en va ser un dels fundadors i el va dirigir a partir de 1874. Durant els anys 70 va aparèixer la segona generació romàntica i renaixentista: un grup d'autèntics escriptors que es caracteritza per la qualitat de les seves obres.