Literatura Catalana: Del Renaixement al Romanticisme
Renaixement (Segle XVI): Humanisme
Consolidació de les idees i l'estil literari iniciats amb l'humanisme, d'origen italià. Recuperació i coneixement dels clàssics llatins i grecs. Moda d'escriure en llatí. Moda dels temes mitològics i pagans (déus). Confiança en l'home i progrés de la ciència i la filosofia. Difusió de l'ús de la impremta. Introducció del castellà entre la noblesa i la gent lletrada de Ferran el Catòlic. Manca de mecenatge nobiliari per a la producció en català.
Autors: Pere Serafí, Joan Pujol, Joan Timoneda, Joan Ferrandis d'Herèdia.
Barroc (Segle XVII)
Artificiós, concepte massa global, s'utilitza poc i està en discussió. Intent de retorn a la religiositat medieval propiciat pel moviment catòlic de la Contrareforma. Reacció a la difusió del protestantisme i les idees humanistes arreu d'Europa. Censura religiosa i ideològica exercida per la Inquisició. Pessimisme i tancament ideològic. Llenguatge ric i treballat. Fugida de la realitat cap al somni i la fantasia mitològica i sentimental. Imitació dels models literaris castellans. Moda del castellà a la noblesa i la gent lletrada. Manca de mecenatge nobiliari per a la producció en català.
Autors: Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona), Francesc Fontanella.
Il·lustració (Segle XVIII)
Els artistes tenen idees neoclàssiques. Reivindicació de l'educació i la cultura, que han de dur el progrés dels pobles. Moviment ideològic d'origen francès. Radicalització de les idees il·lustrades (Revolució Francesa). Reivindicació de la ciència i la filosofia. Rebuig de la religiositat tancada del Barroc. Extrema unió dels ultraconservadors.
Neoclassicisme (Segle XVIII)
Els artistes tenen idees il·lustrades. Rebuig de l'estil artificiós del Barroc, reivindicació d'un estil literari més natural i depurat, més classicista. Castellanització del país, a causa de la desaparició de la Corona d'Aragó i l'entronització de la monarquia borbònica després de la Guerra de Successió. Moviment artístic. Pèrdua del prestigi de la llengua i la literatura catalanes. El català esdevé un patois: llengua del poble, "de pagès". Vigència de la literatura popular tradicional, de transmissió oral.
Autors: Joan Ramis, Rafael d'Amat (Baró de Maldà).
Romanticisme (Segle XIX)
Neix a Alemanya (els primers a estudiar el català). Moviment d'origen centreeuropeu i burgès, que reivindica la subjectivitat, la llibertat i l'originalitat literària. Decadència cultural i literària. Difusió de les idees nacionalistes. Defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles i les nacions. Progrés econòmic. Normalització lingüística: és normal l'ús que fem de la llengua. Normativització: la llengua catalana està normativitzada, però al segle XIX no ho estava, i reescriuen la gramàtica i l'ortografia del català. Interès per l'estudi de les llengües: les defenses de la llengua catalana contenen la idea de la importància de defensar el català. Instauració dels Jocs Florals: plataforma cultural i literària de la Renaixença.
Autors: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller.