Literatura Catalana del Segle XIX: Poesia, Verdaguer i Teatre
La Poesia Popular de Tradició Oral
L’interès per la recuperació del folklore influeix en la poesia culta, que s’inspira en la poesia popular.
Els Subgèneres Poètics
El Romanç Històric
És una composició de caràcter narratiu que explica les aventures d’un heroi. Els versos són heptasíl·labs: els senars són blancs i els parells tenen rima assonant.
La Cançó
Tracta els sentiments bàsics de l’ésser humà, però també pot explicar una història amb la intenció de provocar emocions. Va ser molt conreada pels poetes de la Renaixença.
L’Oda
És una composició de to elevat sobre assumptes importants i diversos que preocupen el poeta. La més coneguda és La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
Jacint Verdaguer
Trets Principals de la Poesia de Verdaguer
- Varietat temàtica (religiosa, lírica, patriòtica).
- Gran capacitat imaginativa (sentits figurats, metàfores).
- Conjunció de la tradició literària culta i popular.
Característiques de la seva Obra
- Temperament idealista: Idealista i rebel.
- Atracció per la natura: Identificació sentimental amb el paisatge català.
- Concepció romàntica de la poesia.
- Nacionalisme: Es manifesta sobretot en l’amor a la terra pròpia i en l’exaltació del passat de Catalunya.
- Enyorament: Els sentiments de nostàlgia i d'enyorança inspiren moltes de les composicions poètiques de Jacint Verdaguer.
Canigó (1889)
És un poema amb una clara dimensió ideològica. La descripció del paisatge i els motius històrics i llegendaris que conformen l’obra són els suports literaris i estètics per a exalçar:
- Una Catalunya mítica en el passat: Verdaguer hi narra el naixement de la nacionalitat catalana.
- La fe cristiana: El cristianisme triomfa després d’enfrontar-se amb el paganisme i amb els musulmans que envaeixen el territori català.
El Teatre del Segle XIX i el Romanticisme
La influència del Romanticisme trencava amb una reglamentació molt rígida. La llibertat que cercava l’autor romàntic es va manifestar en els trets següents:
- Desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics.
- Barreja de la prosa i el vers.
- Rebuig de les tres unitats clàssiques.
- Major varietat de situacions i de personatges.
El Drama Romàntic
Pot ser entès com una síntesi dels elements de la comèdia i de la tragèdia.
Característiques del Drama Romàntic
- L’Amor: És el tema més important. És presentat com una passió absoluta que no obeeix cap llei ni s’atura davant de res.
- L’Heroi: És el personatge protagonista, un individu misteriós enfrontat a la societat o a un poder injust contra el qual mena una lluita desigual.
- Capacitat Emotiva: La dramatització consisteix en l’ús d’un conjunt de recursos:
- Intriga i escenes truculentes.
- Dinamisme de l’acció.
- Passions exaltades dels personatges.
- Escenografia impactant i aparatosa.
Àngel Guimerà: Renovació Teatral
Renova el teatre romàntic amb la creació de la tragèdia romàntica i el drama realista. Aquests gèneres dramàtics personals i originals caracteritzen la seva trajectòria teatral, dividida en dues etapes:
- L’etapa romàntica (amb què es dona a conèixer).
- L’etapa d’introducció d’elements realistes (on, sense abandonar del tot els plantejaments de la tragèdia romàntica, modernitza estèticament el gènere).
La Tragèdia Romàntica de Guimerà
Argument Històric sense Intenció Patriòtica
L’acció, com en el drama històric, transcorre en un temps passat real o imaginat per l’autor. No hi ha intenció patriòtica en el tractament de la història.
Idealització dels Personatges
Els personatges són idealitzats i l’acció dramàtica sempre gira a l’entorn de les seves passions exaltades i els seus sentiments abrandats, que sovint es reflecteixen en la natura.
Innovació en l’Ús del Vers
Escriu tragèdies en vers, però adopta el decasíl·lab blanc.
El Drama Realista de Guimerà
Característiques Realistes
- Presència de problemes socials (p. ex., la relació amo-treballadors).
- Personatges extrets de la realitat de condició modesta.
- Ús de la prosa i d’un llenguatge més col·loquial.
Elements Romàntics Persistents
Els elements romàntics que perduren en el drama realista són els següents:
- Hi ha una visió idealitzada del món i dels homes.
- Els personatges representen idees.
- Els sentiments són abrandats.
- Es pretén mostrar conflictes passionals.