Literatura Catalana: Joan Oliver, Joan Fuster i Altres Autors

Joan Oliver, Pere Quart

Tendència constant a la ironia, l'humor, la sàtira, el compromís sociopolític i l'adscripció a un cert realisme de denúncia.

Vida

Nascut a Sabadell el 1899, en una família de l'alta burgesia. De jove forma part del Grup de Sabadell. Aquest grup va dirigir el Diari de Sabadell, va editar la col·lecció de llibres "La Mirada" i va practicar un humor absurd i provocatiu. Amb la Guerra Civil, Oliver es va comprometre amb la República, i va ser president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Acabada la guerra, s'exilia a França i després a Santiago de Xile. A Xile dirigeix la revista Germanor. Quan torna a Barcelona va ser detingut dos mesos i mig i entra a treballar a una editorial. Quan publica el llibre de poemes Vacances pagades, passa a ser considerat un capdavanter de l'anomenat realisme històric, corrent literari de caràcter polític i social en oberta oposició al règim franquista.

Obra

Comprèn prosa narrativa (Una tragèdia a Lil·liput), poesia i teatre. Per a teatre escriu La fam, Allò que tal vegada s'esdevingué o Ball robat. Adquireix més prestigi en la poesia, en què signa amb el pseudònim de Pere Quart. Dos primers llibres: Les decapitacions (parodia el simbolisme o les avantguardes) i Bestiari (clara influència de la ironia noucentista). Amb l'Oda a Barcelona es produeix un canvi cap al compromís polític, el vers lliure i el col·loquialisme. Saló de tardor és una obra molt més lírica i elegíaca. Terra de naufragis combina aquest registre amb un altre de més sarcàstic. Vacances pagades suposa un balanç de la pròpia vida des de l'entrada a la vellesa que no estalvia crítiques al capitalisme o a la societat de consum. A partir d'aquí, la poesia de Pere Quart oscil·la entre el sarcasme en la crítica sociopolítica i l'afirmació d'un cristianisme individualista. L'obra i la personalitat suposen un exemple d'inconformisme i de coherència ètica, amb un llenguatge col·loquial i rigorós.

Poemes: Corrandes d'exili, Vacances pagades

Joan Fuster

És el gran assagista de la literatura catalana moderna.

Vida

Nascut a Sueca (poble de València) el 1922, es llicencia en dret i exerceix la carrera d'advocat fins que es professionalitza com a escriptor a través del periodisme. Professor d'història de la llengua a la Universitat de València, rep premis i distincions diverses. Mor a Sueca el 1992.

Obra

Es coneix amb el gènere de la poesia, amb llibres com Escrit per al silenci. Abocat aviat a l'assaig, va ser amb Nosaltres, els valencians que el seu nom passa a ser conegut i polèmic. L'obra reivindica la catalanitat del País Valencià. Publica una obra abundant: Diccionari per a ociosos, en què explica a la seva manera els conceptes més diversos, des d'amor fins a zero; Diari, recull de textos sense gaire relació amb un diari convencional; Literatura catalana contemporània, passa revista a tota la literatura en català del segle XX. Fuster és un exemple d'escriptor lliure, lúcid, irònic i polèmic.

Altres Autors

Joan Vinyoli

(Barcelona 1914-1984). Poeta influït en una primera etapa pel postsimbolisme de Carles Riba o del poeta txec en llengua alemanya Rainer Maria Rilke. Després va trobar una veu molt personal, a mig camí de les preocupacions metafísiques i d'un despullament de tocs realistes. Algunes de les seves obres són El Callat, Tot és ara i res, Vent d'aram, o Cercles.

Vicent Andrés Estellés

(Burjassot 1924 - València 1993). Poeta valencià més important des d'Ausiàs March i Roís de Corella. Va exercir oficis diversos. La seva poesia s'emmarca en una tendència realista, en algun cas amb tocs sarcàstics i amb la mort, l'amor o el sexe com a motius habituals. El seu catalanisme li va portar problemes amb els sectors més reaccionaris del País Valencià. És autor de Recomane tenebres o de Mural del País Valencià.

Poema: Els amants

Miquel Martí i Pol

(Roda de Ter 1929 - Vic 2003). Poeta més venut i popular dels anys setanta ençà. Treballador en les oficines d'una fàbrica des dels catorze anys, una esclerosi múltiple l'aparta de la feina a partir del 1973. Va escriure poesia social, amb llibres com La fàbrica, però la seva obra aviat es decanta cap a un intimisme primer angoixant, Vint-i-set poemes en tres temps, i després vitalista, Estimada Marta. Destaquem el Llibre d'absències, marcat per la mort de la seva muller, o els reculls escrits ja els anys noranta, com Un hivern plàcid, que inclouen reflexions sobre qüestions polítiques i socials.

Poema: L'Elionor