Literatura Catalana Medieval: Bernat Metge i Anselm Turmeda

Característiques de la Prosa i l'Oratòria Medieval

• Un llenguatge col·loquial i popular.
• L'escenificació i la gesticulació.
• Vulgarització i actualització dels passatges bíblics per fer-los més entenedors.
• Ús de recursos retòrics repetitius (paral·lelismes, rimes, anàfores) per a facilitar la memorització de les principals idees dels seus sermons.
• Utilització d'exemples, comparacions, onomatopeies, augmentatius, refrans i frases fetes.

Anselm Turmeda: Crítica i Sàtira des de Tunis

Anselm Turmeda va fugir a Tunis i es va convertir a l'islam. Usa la ironia en dir les coses de manera que s'entengui tot el contrari.

• El Llibre de bons amonestaments és una exposició en vers de consells basats en principis morals propis del seu temps. Capgira aquests mateixos principis i se'n burla.
• En La disputa de l'ase, l'autor discuteix amb un ruc sobre la dignitat humana i la dels animals. Usa la sàtira en posar en dubte, amb dosis de comicitat, el comportament moral dels éssers humans. L'ase va demostrant que la dignitat dels animals és superior a la dels humans fins que Anselm argumenta que Jesucrist va triar encarnar-se en forma humana.

Bernat Metge i l'Humanisme a la Cancelleria Reial

Alt funcionari de la Cancelleria Reial, les seves obres tenen un marcat caràcter humanista:

• Llibre de Fortuna e Prudència: Obra al·legòrica en què la Fortuna i la Prudència, personificades, debaten sobre quina de les dues és més profitosa.
• El Sermó és una paròdia en vers dels sermons dels predicadors de l'època. Amb una actitud escèptica i desencantada, dóna consells irreverents i poc ortodoxos.
• L'apologia és un diàleg filosòfic a l'estil de Plató.
• Valter e Grisela és una novel·la moral que representa la primera mostra de petrarquisme en la Península Ibèrica. L'estil està influït per la sintaxi llatina.

Lo Somni: Defensa i Filosofia de Bernat Metge

Aquesta obra té la finalitat de defensar-se i de recuperar el favor de Martí I l'Humà. Intenta demostrar que Joan I no s'ha de condemnar, sinó que és al purgatori, i elogia les últimes reines d'Aragó.

Estructura i Contingut de Lo Somni

• En el llibre primer: L'autor i el difunt Joan I, que se li ha aparegut en somnis acompanyat d'Orfeu i de Tirèsies, dialoguen sobre la immortalitat de l'ànima. Es tracta d'un debat erudit on basen els seus arguments en la Bíblia i en els clàssics.
• En el llibre segon: Joan I explica les raons de la seva mort sobtada i explica que és al purgatori per la seva afició a la caça, la música i l'astrologia. Per això es troba acompanyat d'una munió de gossos, d'Orfeu i de Tirèsies.
• En el llibre tercer: Tirèsies fa un discurs terrible contra les dones.
• En el llibre quart: Metge fa un elogi de la condició femenina fent un repàs a dones il·lustres de la història.