Literatura Catalana Medieval: Cròniques, Gèneres i Ramon Llull
Les Cròniques Reials Catalanes
Les cròniques reials són extenses narracions en prosa dels fets històrics de caràcter bèl·lic més importants, dissenyades per ser escoltades en públic.
Aquestes cròniques foren escrites a instàncies de la monarquia i tenen una clara intenció propagandística.
Principals Cròniques
N’hi ha quatre, escrites entre els segles XIII i XIV:
- El Llibre dels Fets de Jaume I
- La Crònica de Bernat Desclot
- La Crònica de Ramon Muntaner
- La Crònica de Pere el Cerimoniós
Tòpics Literaris Llatins (Topoi)
- Carpe Diem
- Cal aprofitar el present perquè el temps no s'atura.
- Beatus Ille
- Els feliços són els que tenen una vida senzilla o rural.
- Locus Amoenus
- Descripció d'un lloc ideal.
- Ubi Sunt?
- Nostàlgia d'allò perdut o passat.
- Captatio Benevolentiae
- Cridar l'atenció del lector.
- Descriptio Puellae
- Descripció de personatges (sovint hereus), on predomina la naturalesa.
- Fugit Irreparabile Tempus
- La fugacitat de la vida.
- Contemptus Mundi
- Menyspreu del món.
Gèneres Literaris
La Lírica
L'autor o poeta expressa els seus sentiments en un text. Es fa servir el vers com a mitjà d'expressió, tot i que la lírica pot manifestar-se amb prosa poètica.
- Predomina la funció expressiva.
- Subjectivitat del jo.
- Escrita en primera persona.
El Teatre
Gènere representat en un escenari. La seva estructura dramàtica inclou:
- Plantejament (conflicte dramàtic)
- Nus (desenvolupament)
- Desenllaç (final de l'obra)
La Narrativa
Relata uns fets externs a la realitat de l'autor.
- Elements clau: un narrador (subjectiu o objectiu) i un protagonista.
- Mitjà d'expressió: la prosa.
- Funcions: referencials i poètiques.
Ramon Llull: Obra i Importància Lingüística
Llull és l'autor d'una obra que va ser escrita en quatre llengües: llatí, català, àrab i provençal.
Fou un dels primers escriptors europeus que utilitzà una llengua neollatina per tractar algunes d'aquestes matèries. Si l'ús de l'àrab obeí a la necessitat de ser entès pels infidels, la llengua llatina li permeté de fer-se escoltar en els centres culturals més importants de l'Europa del segle X.
La Importància Lingüística de Llull
La importància de Llull en l'àmbit lingüístic es basa en dos fets:
- Fou el creador del català literari.
- La seva prosa, d'una sintaxi excepcionalment dúctil i flexible, esdevingué un model de llengua que no fou modificat fins que, temps després, la Cancelleria Reial n'imposà un altre.