Literatura Catalana Medieval: Metge, Roig i March

Bernat Metge

L'interès per la perfecció de la forma i per superar fórmules acabades renova la prosa catalana.

Lo Somni

És una mescla de traducció i de creació que fa de la literatura un instrument. Va escriure aquesta obra per obtenir el favor del rei Martí l'Humà.

Jaume Roig

Important autor valencià medieval del segle XV, de família i pensament burgesos.

L'Espill

• Intencionalitat: moral i alliçonadora, descriu els vicis socials de l'època amb intenció crítica.
• Visió: pessimista i escèptica de la vida.
• Forma: narrat en primera persona en versos tetrasíl·labs. Té quatre parts.
• Tema: explicació de la seva vida d'aventures i desgràcies a causa de la dolenteria de les dones.
• Argument: narra el vagabundeig del protagonista per Catalunya i França fins a París. A València fracassa en l'intent d'estabilitzar-se amb el matrimoni. Decideix dedicar els seus últims anys a la contemplació i a la penitència.

Temes i estil

• Aparença autobiogràfica.
• Versemblança, amb elements històrics.
• Detallisme descriptiu i colorista aplicat a escenes de la vida quotidiana.
• Ús d'una llengua popular depurada.
• Comparacions i metàfores per caricaturar personatges femenins.
• Trencament d'estil.
• Estil viu, ric i dinàmic.
• Actitud antifemenina.

Ausiàs March

1. El gran poeta català de l'Edat Mitjana

Característiques de l'obra

• Trenca amb la tradició trobadoresca.
• Analitza el seu món íntim, les seves vivències, fonamentalment amoroses.
• S'expressa de forma original i s'inspira en ell mateix. El tema de l'amor és tractat de forma més sincera, no idealitzat.
• És el primer a escriure poesia culta en català lliure de provençalismes.

2. Influències

• Estilovistes italians i del seu tractament de l'amada. March tracta la dona de forma més humana.
• Altres influències seran les d'Ovidi, els trobadors, els moralistes clàssics i els escolàstics.

3. Temes i estils

Els cicles

Els poemes de tema amorós s'agrupen en dos cicles segons a qui van adreçats: Plena de seny o Llir entre cards. En altres cicles menys extensos trobem una personalitat torturada que fuig del tracte amb els altres. Un altre cicle el formen els Cants de mort on surt reflectida de forma sincera la tristesa i l'angoixa causats pels problemes de consciència. En el Cant espiritual confessa la tensió de saber-se pecador.

L'estil

• No és artificiós, força la sintaxi.
• Estrofisme: usa estrofa de vuit versos decasíl·labs amb tornada final de quatre versos, conserva el senyal, usa la rima creuada, rimes pobres i encavallaments.
• Procediments retòrics: antítesi, personificacions, lògica escolàstica, comparacions amb objectes quotidians.

Poeta del desig, la major part de les seves poesies, independentment que siguin de temàtica amorosa, espiritual o religiosa, està dominada pel tema del desig. Totes les experiències amoroses del poeta tenen un element negatiu, essent un desig purament ideal. El seu desig és un que no arriba al plaer. Ausiàs està en contra de la retòrica, no vol presumir de poeta, sinó d'enamorat.