Literatura Catalana de Postguerra: Novel·la, Poesia i Prosa
La Novel·la Catalana de Postguerra
La Novel·la Psicològica
Les novel·les psicològiques es caracteritzen per l'anàlisi minuciosament de la psicologia dels personatges, per la utilització de símbols per a representar-los i per la reflexió sobre el pas del temps.
Autors Destacats de la Novel·la Psicològica
-
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1909): Quan acabà la Guerra Civil s'hagué d'exiliar a París, després a Bordeus i Ginebra. La seva obra es divideix en tres etapes:
- Joventut: (Aloma)
- Maduresa: (La plaça del Diamant, la protagonista, Natàlia-Colometa, ens conta la seva vida, la qual discorre paral·lelament als esdeveniments històrics de l'època: la República, la Guerra Civil i la postguerra.)
- Vellesa: (La meva Cristina i altres contes, Mirall trencat)
- Llorenç Villalonga (Palma): Va alternar la dedicació a la literatura amb la psiquiatria. Obres destacades: Mort de dama, Bearn i La sala de les nines.
La Novel·la Realista
Enric Valor (Castalla, 1911): Ha estat un novel·lista amb un llenguatge molt treballat i riquíssim que ha produït la trilogia: Cicle de Cassana. És autor de les famoses Rondalles valencianes. Com a gramàtic, contribuí a normalitzar i normativitzar la llengua amb obres com La flexió verbal.
La Poesia Catalana de la Postguerra
En la poesia de la postguerra podem distingir tres línies bàsiques:
1. Poesia Simbolista
A partir de 1940 els poetes entonen el cant dolgut, personal i col·lectiu de la derrota i de l'exili. La poesia simbolista es tanca en un món interior i es desentén de la realitat que l'envolta. Hi predominen els símbols i les referències mitològiques.
Poetes Simbolistes: Salvador Espriu
Salvador Espriu: Fou un poeta amb una formació clàssica i amb un domini extraordinari de la llengua. És un gran creador de mites i va escriure novel·la i teatre. En la poesia reflexiona sobre la condició humana, la llibertat i la mort. Obres destacades: Les hores i En la pell de brau, obra que li ha proporcionat més ressò internacional. En aquesta darrera, Espriu analitza el tema de la Guerra Civil i evoca la necessitat de reconciliació durant la postguerra.
2. Poesia d'Avantguarda
Aquest tipus de poesia se centrà en l'experimentació formal i en la recerca de recursos expressius molt relacionats amb l'anomenada poesia visual.
Poetes d'Avantguarda: Joan Brossa
Joan Brossa: És l'autor més representatiu del desig d'experimentació poètica. Ha utilitzat formes com el sonet. Els seus poemes es caracteritzen per l'associació entre imatges i objectes no segons les regles convencionals. La temàtica ha evolucionat des de la Guerra Civil fins a la introducció de la màgia i de la fantasia en la realitat quotidiana. Obra: Els ulls de l'oliva.
3. Realisme Històric
A partir dels anys seixanta, es concep la poesia com una eina d'expressió de la realitat quotidiana amb un to més reivindicatiu i en contra del franquisme. Es propugna la utilització d'una llengua viva i col·loquial entenedora per a la majoria.
Poetes del Realisme Històric
- Miquel Martí i Pol: Mostra el seu compromís amb la classe obrera. La ironia, l'esperança i la reflexió nacionalista apareixen en obres com Estimada Marta i Llibre de les solituds.
- Vicent Andrés Estellés: Fill d'una família humil, va començar la seva carrera professional com a periodista. Home d'una formació literària amplíssima, amic de Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner, va contribuir a recuperar i dignificar l'ús de la nostra llengua. Va publicar més d'un centenar de poemaris (Llibre de meravelles, Mural del País Valencià). La poesia d'Estellés conté recursos clàssics com les referències als nostres autors del segle XV. Els temes més freqüents són la fam i la misèria de la postguerra, la mort, l'amor, l'erotisme, la vida quotidiana i la identitat cultural del poble. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes.
La Prosa i l'Assaig en la Postguerra
El Context de la Censura
La Guerra Civil tallà la llibertat per a exposar les idees pròpies. Tot i això, cap a les darreries dels anys 50 s'hi va produir una certa relaxació en la censura, l'aparició de revistes com Serra d'Or, la creació d'editorials noves i la convocatòria de premis d'assaig com el Joan Fuster. Una part important de la democràcia ha augmentat el nombre de publicacions, la varietat i els tipus de textos.
Autors de Prosa i Assaig
Josep Pla (1897-1981)
Es dedicà al periodisme i a la creació literària. Viatger incansable, com a periodista abasta tot tipus de temes: records personals, relats, viatges. És difícil de classificar per gèneres, però la seva obra es pot classificar així:
- Narració
- Assaig (Les hores)
- Llibres de viatges
- Biografies (Homenots)
- Dietaris i memòries (El quadern gris)
L'estil és clar i senzill. Els textos solen ser molt descriptius i entenedors i dotats d'una adjectivació rica, per a copsar al detall.
Joan Francesc Mira (1939)
Novel·lista, és antropòleg, traductor, assagista i professor de grec i Cultura clàssica. És autor de Els treballs perduts, Borja Papa i Purgatori. Ha escrit Crítica de la nació pura. Ha arreplegat una part dels seus articles en el llibre Els sorolls humans. La seva obra ha estat guardonada amb els premis més importants.
Apèndix: Llista de Mots
al·lucinar, goril·la, col·laboració, mil·lenni, il·limitat, mil·lèsim, mil·límetre, il·lustrar, pupil·la, parcel·la, mortadel·la, al·lusió, varicel·la, síl·laba, aquarel·la, il·luminar, il·lògic, caravel·la, sil·logisme, il·lícit, til·la, oscil·lar, il·legible, il·lús, col·lega, al·legar, col·legi, al·licient, bagatel·la, col·loqui.