Literatura catalana de postguerra i la seva recuperació

Panorama general de la cultura catalana de postguerra

En acabar-se la Guerra Civil Espanyola, el panorama cultural català, que havia arribat a ser esplendorós, quedà reduït al no-res, amb les institucions abolides i la llengua prohibida. Els escriptors més compromesos amb la República s'exiliaren: entre d'altres, Carles Riba —que tornaria al cap de poc—, Josep Carner, Joan Oliver, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Francesc Trabal, Agustí Bartra i Lluís Ferran de Pol. D'altres, com Josep Pla, o reduïren la seva obra al silenci o a les edicions clandestines, com fou el cas, per exemple, de J.V. Foix i Salvador Espriu.

L'inici de la recuperació cultural als anys seixanta

La situació començà a canviar una mica a la dècada dels seixanta. Tot i que el país es trobava encara en ple franquisme, i que la cultura catalana era lluny de ser oficial, es produïren petites escletxes d'obertura en el règim de les quals es tragué un profit considerable. Per cenyir-nos a l'àmbit cultural, assenyalem les següents:

• Revifada editorial

  Per exemple, es creà Edicions 62, una important editorial anomenada així per l'any en què va néixer.

• Creació d'un nou públic lector infantil i juvenil

  A través de revistes com Cavall Fort, gràcies a la qual molts nens i nenes van començar a llegir en català. Es va potenciar el panorama de la literatura per a nens i adolescents, amb autors com Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Josep Vallverdú, que van assolir un èxit considerable.

• Aparició del fenomen de la Nova Cançó

  Enormement popular i a través del qual un bon nombre de cantants expressaven, ni que fos amb les limitacions de la censura, les protestes contra el règim, cada vegada més freqüents.

• Aparició d'un bon nombre d'obres literàries de relleu

  De fet, als anys cinquanta ja havien aparegut reculls de contes de la importància de Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, o Mites, de Jordi Sarsanedas; alguna novel·la important, com Incerta glòria, de Joan Sales; o llibres de poemes, com El caminant i el mur, de Salvador Espriu, Salvatge cor, de Carles Riba, o Terra de naufragis, de Pere Quart.

  Però els anys seixanta van ser sobretot significatius en el camp de la novel·la: van aparèixer des de Bearn (1961), de Llorenç Villalonga, fins a La plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda. Fou l'època de l'aparició dels tres reculls de poemes de Gabriel Ferrater; de Vacances pagades (1960), de Pere Quart, o de La pell de brau (1960), de Salvador Espriu.