Literatura Catalana Postguerra: Villalonga, Rodoreda i Valor

Novel·la després de la Guerra Civil

Llorenç Villalonga

• 1897: Neix a Palma de Mallorca, fill de Miquel Villalonga Muntaner, militar, i de Joana Pons Marquès. Estudia medicina a la Universitat de Saragossa, on acaba la carrera el 1926. S'especialitza en psiquiatria a França, on coneix l'obra de l'escriptor Marcel Proust, del qual rep influència, sobretot pel que fa a la novel·la psicològica.
• 1927-1934: Obre un consultori a Palma i treballa a la Clínica Peñaranda i a l'Hospital Provincial. Després passa a l'Hospital Psiquiàtric. De 1930 a 1934, és secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. La seva passió és la literatura.
• Anys 20 i 30: Primera incursió en l'activitat literària a l'avantguarda estètica. Escriu per al diari El Día, de Palma, articles sobre política i cultura —des d'un punt de vista anticatalanista— i contes sintètics que publica més tard. Signa amb el pseudònim de Dhey.
• 1931: S'estrena com a narrador amb la novel·la Mort de dama, llibre que, tot i suposar un salt qualitatiu en la seva carrera literària —i de ser considerada un clàssic de la literatura catalana contemporània—, rep crítiques irades de l'entorn regionalista de l'illa i dels poetes de l'Escola Mallorquina que se senten al·ludits en la sàtira i la paròdia que traspua l'obra.

Mercè Rodoreda

• 1908: Neix al barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles.
• 1928: Es casa amb el seu oncle matern, Joan Gurguí.
• 1929: Neix el seu únic fill, Jordi Gurguí Rodoreda.
• 1932: Inicia la seva carrera literària. Publica la novel·la Sóc una dona honrada?.
• 1937: Rep el premi Creixells per Aloma.
• 1939: S'exilia a França amb X. Benguerel, J. Trabal, A. Murià, J. Oliver, A. Obiols, etc.
• 1940: M. Rodoreda i A. Obiols abandonen París per l'ocupació nazi.
• 1943: S'instal·la a Bordeus amb A. Obiols.
• 1957: Guanya el premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes.
• 1960: Presenta la novel·la Colometa (La plaça del Diamant) al premi Sant Jordi de novel·la, que no obté.
• 1961: Presenta La mort i la primavera al premi Sant Jordi.
• 1962: Publicació de La plaça del Diamant.
• 1966: Guanya els premis Sant Jordi i Ramon Llull de novel·la per El carrer de les Camèlies.
• 1974: Publicació de Mirall trencat.
• 1979: S'instal·la definitivament a Catalunya, entre Barcelona i Romanyà de la Selva.
• 1980: Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Es publica Quanta, quanta guerra i Viatges i flors.
• 1982: S'estrena la versió cinematogràfica de F. Betriu de La plaça del Diamant.
• 1983: Mor a Girona, és enterrada a Romanyà de la Selva.
• Característiques de la seva narrativa: Anàlisi psicològica dels personatges. Escrita des del punt de vista de la dona. Relacions entre home madur i una dona jove i humil. Relacions insatisfactòries, d'oposició entre sexes. La dona és una víctima passiva. Les seves protagonistes són d'origen humil. Visió pessimista de la vida.
• Gèneres literaris: Novel·la, contes i prosa poètica, teatre, epistolari, obra pictòrica.
• Novel·la: Sóc una dona honrada?, 1932; Aloma, 1938; La plaça del Diamant, 1962; El carrer de les Camèlies, 1966; Jardí vora el mar, 1967; Mirall trencat, 1974; Quanta, quanta guerra..., 1980; La mort i la primavera, 1986.
• Contes i prosa poètica: Vint-i-dos contes, 1958; La meva Cristina i altres contes, 1967; Semblava de seda i altres contes, 1978; Tots els contes, 1979; Viatges i flors, 1980.
• Teatre: El torrent de les flors, 1993; La senyora Florentina i el seu amor Homer, 1995; El maniquí, 1999.
• Epistolaris: Cartes a l'Anna Murià: 1939-1956, 1985; Cartas a Rosa Chacel, 1992.

Enric Valor

Enric Valor va néixer al si d'una família benestant rural de Castalla. Va estudiar per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es va dedicar a la indústria del calçat, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.

És a Alacant on Enric Valor comença la seva tasca com a periodista i escriptor. L'any 1930, als dinou anys, entra a la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment, aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va anar publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertir El Tio Cuc, a poc a poc, a la normativa actual.

Proclamada la República, i dins de l'eufòria republicana, va desenvolupar també la seva faceta com a activista polític. Va publicar articles al diari El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, estatut que la guerra va truncar. També va col·laborar en premsa nacionalista a València: La República de les Lletres, El Camí, El País Valencià.