Literatura catalana: Prosa i Poesia (Segles XVI-XVIII)
La literatura dels segles XVI al XVIII
La prosa
Durant aquests segles, la prosa culta en llengua catalana només va tenir manifestacions en el gènere de la didàctica i de la història.
- La narrativa va desaparèixer gairebé del tot, excepte en la literatura popular.
La didàctica: el diàleg filosòfic o doctrinal
És el gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d’ensenyar-les o simplement d’explicar-les.
- El diàleg filosòfic o doctrinal és el subgènere didàctic més emprat, on s’imita una conversa entre diversos personatges.
- Amb el Renaixement, els diàlegs van assolir la seva major popularitat com a forma literària.
La prosa didàctica del segle XVIII: l’assaig
És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals.
- La literatura il·lustrada del segle XVIII és essencialment una literatura d’idees. Per aquesta raó, l’assaig va ser el gènere més conreat durant la Il·lustració.
- Va generar l’aparició de noves ciències com l'economia o la psicologia.
Temes i formes de l’assaig
- Temes: Filosofia, història, política, literatura, ciència...
- Extensió i formes: Extensió variable i formes molt variades (diari íntim, diàleg...).
El dietari: el Baró de Maldà
Es pot definir com el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.
- El Baró de Maldà és autor de Calaix de sastre, un extens dietari que descriu la vida de les ciutats i de les terres de Catalunya durant prop de 50 anys.
La narrativa popular
- Temàtica: Espai i temps indeterminats. Combina elements reals amb elements fantàstics. El protagonista ha de resoldre un conflicte que acaba feliçment.
- Llenguatge: Senzill, de caràcter oral (onomatopeies, diminutius, repeticions).
- Finalitat: Moralitzadora.
La llegenda
- Parteix d’un fet històric real que, amb el pas dels segles, ha estat deformat i enriquit amb elements inversemblants i meravellosos.
La poesia
La poesia renaixentista
La poesia culta va ser el gènere literari més conreat durant el Renaixement. La temàtica de la poesia renaixentista se centrava en:
- El fet amorós (idealització de la dona i insatisfacció amorosa del poeta).
- La natura (com a marc mític i simbòlic).
- Els mites clàssics.
El sonet
- És la composició estròfica senyera del Renaixement, que va ser popularitzada per l’italià Petrarca durant el segle XIV.
- El primer poeta a fer-la servir va ser Pere Torroella (s. XV).