Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Popular

Literatura Renaixentista Catalana

El Renaixement, sorgit a Itàlia al final de l'Edat Mitjana, suposa el triomf de l'Humanisme i l'adopció de la cultura clàssica com a model. La poesia renaixentista catalana, però, es manté encara força fidel a l'herència medieval i a l'estil d'Ausiàs March; Pere Serafí (poeta, pintor, músic) és un exemple representatiu. En el terreny de la prosa, Cristòfor Despuig destaca amb l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, diàlegs entre personatges cultes sobre temes històrics i polítics amb caràcter didàctic i crític d'algunes actituds socials.

Literatura Barroca a Catalunya

L'estètica barroca es desenvolupa en un moment de forta crisi a tot Europa. Per això tendeix a veure el món de manera pessimista. Impera l'esperit artificiós i carregat, que en literatura es tradueix en una gran abundància de figures retòriques i en una sintaxi complexa. Els autors més representatius d'aquest període són Francesc Vicent Garcia, conegut popularment com a Rector de Vallfogona, i Francesc Fontanella. Del primer destaquen els seus poemes d'intenció satírica, obscena i escatològica. El segon, en canvi, va conrear, sobretot, poesia de temàtica amorosa. En general, però, tant l'un com l'altre segueixen el model imposat pels autors castellans.

Literatura Il·lustrada Catalana

Als països de parla catalana amb prou feines es manifesta la tendència al didactisme i a la divulgació de les idees pròpies de la Il·lustració. En poesia gairebé no s'aprecia cap canvi respecte del Barroc. La narrativa, en canvi, sembla que es comença a recuperar. En el teatre, finalment, és on trobem el màxim exponent de la literatura il·lustrada: el menorquí Joan Ramis. El fragment final de la seva peça mestra, Lucrècia, que hem pogut llegir en començar, mostra algunes característiques pròpies del teatre de l'època: com a tragèdia, manté les unitats d'espai, temps i acció, utilitza un llenguatge lliure dels excessos del Barroc, és versemblant i té una finalitat didàctica o moral.

Literatura Popular Catalana

Paral·lelament a la literatura culta, es desenvolupa la literatura popular, oral i anònima. Abraça els diferents gèneres i presenta una temàtica tant profana com religiosa, que sovint va lligada als diferents moments de l'any al calendari religiós.

Alguns gèneres populars inclouen:

• Llegendes
• Rondalles
• Cançons (de pandero, de bandolers)
• Gloses
• Goigs
• Nadales

Pel que fa a la mètrica de la poesia popular, el romanç és la forma més habitual, una mostra del qual és el segon text de l'antologia, Blancaflor.