Literatura Catalana: Rodoreda, Villalonga i Varietats Lingüístiques

Llengua i literatura3,11 KB

Mercè Rodoreda: L'Autora Més Universal

Mercè Rodoreda és la més universal de les novel·listes perquè les seves obres s'han traduït a més de 30 llengües.

L'any 1982 es va estrenar la pel·lícula La plaça del diamant.

Obres destacades de Mercè Rodoreda

Aloma (Premi Creixells 1937): Primera novel·la que considera reeixida. Temes: condició social i personal de la dona, desengany amorós, visió desencisada de la vida.

Vint-i-dos contes (1958): Després de l'exili, va representar la seva reincorporació al món de les lletres i va rebre el Premi Víctor Català.

La plaça dels diamants: Amb aquesta obra comença la seva etapa de maduresa, amb novel·les i contes d'una profunda interiorització psicològica.

Altres obres de maduresa: Jardí vora el mar (1967), recull La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974).

Darreres obres: Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980), La mort i la primavera (1986).

Llorenç Villalonga: Novel·lista, Contista i Dramaturg

Llorenç Villalonga va ser novel·lista, però també contista i dramaturg.

Obres destacades de Llorenç Villalonga

Primera novel·la: Mort de dama (1931). Va desencadenar una forta polèmica, ja que caricaturitzava la decadència de l'aristocràcia rural de les illes dels anys 20.

La novel·la de Palmira (1952) i Bearn o La sala de les nines. Bearn va aparèixer primer en castellà (1956) i en català (1961).

Bearn és considerada la seva obra clau i reflecteix millor l'enyorança que sentia per un món que estava en vies de transformació.

Altres obres: L'àngel rebel (1961), Desenllaç a Montlleó (1963), La Lulú regina (1972), El misantrop (1972), Un estiu a Mallorca (1975).

En els últims anys es va dedicar a satiritzar la societat tecnològica en obres com: La gran batuda (1968), Flo la Vigne (1974), Andrea Victrix (1974).

Varietats Geogràfiques de la Llengua Catalana

La llengua és un conjunt de signes que serveix per a la comunicació entre els parlants d'una comunitat lingüística determinada, i el dialecte és la manera d'utilitzar aquest sistema de signes en una àrea geogràfica concreta.

La llengua catalana es parla a diferents llocs:

  • Andorra
  • Catalunya
  • Catalunya Nord
  • Franja de Ponent
  • El Carxe
  • Illes Balears
  • País Valencià
  • L'Alguer

Dialectes principals:

  • Català central
  • Català de les Balears
  • Rossellonès
  • Alguerès
  • Valencià
  • Català nord-occidental

El català central és el dialecte amb més nombre de parlants i constitueix la base de l'estàndard, fet que el fa coincidir amb el català normatiu.

Descarregar

PDF Word HTML