Literatura Catalana: Segles XVIII i XIX - Barroc, Neoclassicisme i Literatura Popular

Literatura Catalana: Segles XVIII i XIX

Reixac (segle XVIII): Instruccions per a l’ensenyança de minyons. Escriu un assaig sobre la conveniència de l’ensenyament en la llengua materna, cosa que el porta a fer un elogi de la llengua catalana. Una obra del segle XVIII, però d’un caire ben diferent és la de Rafael d’Amat, baró de Maldà: Calaix de sastre. És un dietari en el qual descriu la vida quotidiana de les terres catalanes durant prop de 50 anys. És interessant que l’escrigui en català tot i ser un noble, com a testimoni de quina era la llengua habitual de la societat catalana. Els temes són variats: gastronomia, esdeveniments de l’època, descripcions de pobles...

El Barroc a Catalunya

Durant el segle XVII, la literatura culta catalana va ser influïda pel barroc castellà. El Barroc representa un trencament amb el Renaixement i s’endinsa en el pessimisme, desengany i frustració, i mostra els aspectes més sòrdids de la realitat. Ara bé, en la poesia té dos vessants molt diferenciats: el culte i grandiloqüent (estil de Góngora), ple de contrastos, elegant, carregat...; i el satíric i burlesc (estil de Quevedo), que no deixa de ser un recurs per mostrar la crueltat i desencís propis del Barroc.

L’autor català és Francesc Vicent Garcia, “el Rector de Vallfogona” (Vallfogona de Riucorb). En unes condicions polítiques i econòmiques més favorables hauria estat un autor molt més conegut arreu. Popularment ho era. [Lectura de la poesia “A una hermosa dama de cabell negre...”; Antologia.

El Neoclassicisme

El Neoclassicisme, al segle XVIII, s’inspira en l’antiguitat clàssica (grecoromana) i en vol recuperar els models. L’obra representativa d’aquest corrent seria la del menorquí Joan Ramis, autor de l’obra de teatre en vers Lucrècia. Se situa a l’antiga Roma i recrea la història d’amor de Col·latinus i Lucrècia, amor embrutit pel príncep Tarquinus, l’acció del qual provoca el suïcidi de la protagonista i la ira del seu marit.

Literatura Popular

Ja hem parlat de la vitalitat de la literatura popular en aquests segles, però no segueix les tendències estilístiques cultes sinó que es manté seguint uns models que seguiran més o menys invariables fins a començaments del segle XX amb la irrupció dels mitjans de comunicació audiovisuals. Al segle XIX ja es produeix un primer canvi en aquesta literatura, ja que els autors de la Renaixença fan reculls escrits de la literatura popular, que en principi és de transmissió oral.

Narrativa Popular

Pel que fa a la narrativa, els dos subgèneres més importants són:

• La rondalla s’esdevé en un espai i un temps indeterminat, combina elements reals i fantàstics i és de caràcter oral.
• La llegenda, en canvi, parteix d’un fet històric real que, amb el pas dels segles ha estat deformat i enriquit amb elements inversemblants i meravellosos.
• Si el que s’explica és l’origen d’un cognom, d’un accident geogràfic,... parlem d’un altre subgènere: la tradició.

Poesia Popular

Si parlem de poesia popular, hem de pensar en la cançó, ja que tots els subgèneres poètics es difonen cantant. Hi ha un subgènere semiculte, ja que l’autor és una persona culta que de vegades es...