Literatura Catalana: Segles XVIII i XIX

La Il·lustració

El segle XVIII, dominat per les idees racionalistes, significa un avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat. L'escepticisme racionalista va recuperar algunes idees del classicisme renaixentista, com la confiança en la capacitat de l'ésser humà. La literatura de la Il·lustració va ser sobretot didàctica i assagística. Es publicaren tractats gramaticals i històrics.

Poesia

• Neoclàssica: D'acord amb les idees il·lustrades, és didàctica i imitava les formes i els temes clàssics. Conrearen la poesia narrativa i satírica, però defugiren el lirisme i el món dels sentiments (Joan Ramis, Joan Baptista).
• Preromàntica: Orientació més intimista, subjectiva i sentimental. Va desembocar en el Romanticisme del XIX (Ignasi Ferreres i Antoni Puigblanc).

Prosa

• Rondalla de rondalles de Lluís Galiana (1740-1771), on es ridiculitzen els usos col·loquials de la llengua.
• Calaix de sastre de Rafel d'Amat (1746-1818). És un dietari, explica les vivències dia a dia.

Teatre

Fidel al pensament il·lustrat: pels temes històrics, religiosos i mitològics amb intenció didàctica i moral. Joan Ramis i la seva obra Lucrècia.

La Literatura Popular i Populista

Durant la decadència literària culta, els gèneres populars i populistes van tindre una gran vitalitat. Fou una època rica en producció literària popular, caracteritzada per ser d'autor anònim, de transmissió oral, llenguatge planer i col·loquial, de temàtica festiva, amorosa i vinculada a les vivències del poble. Els gèneres populars més representatius són els romanços, cançons populars, narracions de tradició popular i les representacions. Gèneres populistes: obres de difusió escrita o manuscrita per autors coneguts inspirades en el gust del poble, creades per al consum popular.

El Misteri d'Elx

Drama sacrolíric, de tema religiós i totalment cantat, té com a font un evangeli apòcrif.

Dos actes:

• La Vespra (14 d'agost): La Verge prega a Déu reunir-se amb el seu fill, un àngel li anuncia que el seu desig s'acomplirà. La Verge expira en companyia dels apòstols que hi apareixen miraculosament.
• La Festa (15 d'agost): Els apòstols i les Maries es disposen a enterrar el cos de la Verge, quan uns jueus intenten impedir-ho i apoderar-se'n del cos. Quan posen les mans damunt, queden paralitzats, i comprenen que ha estat un miracle, demanen el bateig i s'incorporen a la cerimònia. Uns àngels pugen i s'emporten l'ànima.

Elements del Misteri d'Elx

• Personatges: Els femenins són representats per xiquets que encara no els ha canviat la veu, i els sagrats per capellans.
• Caracterització dels personatges: Van vestits de manera que siguen reconeguts ràpidament pels assistents.
• La música: Primer acte la monòdia, cants a una sola veu. Segon acte, sons polifònics (cànon).
• El text: El llenguatge combina expressions modernes, producte de l'evolució natural del llenguatge. L'anònim autor va compondre el text ajustant-lo.

La Llengua al Segle XIX

Els tres segles de la Decadència van suposar per a la llengua una pèrdua important de prestigi social. La Renaixença representa la recuperació de la llengua per a la creació literària culta enmig d'un panorama sociolingüístic molt delicat: el castellà era l'única llengua oficial. En deixar de ser oficial, en molts decrets es va prohibir l'ús i va quedar relegada als àmbits d'ús privats. La Il·lustració havia situat al castellà en la posició de llengua de prestigi, mentre que havia arraconat les altres llengües en els usos col·loquials i la literatura popular.

El Romanticisme

Totalment oposat al Neoclassicisme, va sorgir al final del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra. Quan va arribar a la península Ibèrica, es trobava ja en regressió. Va sorgir com un moviment revolucionari fins que va evolucionar en postures més conservadores. Es va caracteritzar per l'escepticisme racionalista, la confiança en el progrés social, l'afany científic i investigador, i voluntat didàctica i moralitzadora.

Caracterització

• Insatisfacció amb el món real.
• Nostàlgia del passat.
• Espiritualisme i religiositat.
• Subjectivisme.
• Imaginació i fantasia.
• Harmonia espiritual amb la natura.

Tipus de Romanticisme

El Romanticisme va nàixer amb els ideals revolucionaris del XVIII (finals), però va anar adoptant postures conservadores. En definitiva, la situació canviant va fer possible diferents tipus de literatura romànica.

• Els romàntics historicistes van manifestar la insatisfacció del món real amb la fugida a altres èpoques més espirituals. Van idealitzar els models de vida rurals, els personatges populars, els oficis típics anteriors a la Revolució Industrial... Van afavorir el tipisme, evocava amb nostàlgia les tradicions festives, religioses i folklòriques del propi país. També aparegué una exaltació regionalista que va esdevindre la base ideològica de la Renaixença.