Literatura i cultura urbana del segle XIV

La literatura i la cultura urbana del segle XIV

Les cròniques de Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós són del segle XIV.
Es desenvolupa una literatura més urbana, fruit de la consolidació d'una societat més burgesa i de ciutat.
L'aparició de canvis no implica que tota la societat s'hi sumi de manera immediata.
Al segle XIV van conviure estils, autors i obres conservadores amb noves tendències.

Durant el segle XIV es consoliden i s'aprofundeixen els canvis iniciats als segles XII i XIII.
Es produeix una major possibilitat de canvis d'estat social.
Hi ha una representació activa de les ciutats en les Corts.
Es produeix un gran desenvolupament de les rutes comercials.
Les ciutats creixen i adquireixen un protagonisme creixent.
Desenvolupament de la Cancelleria Reial i l'administració: el gran volum de textos i traduccions va permetre fixar un model de llengua estàndard.
Pere el Cerimoniós destaca com el rei més important d'aquest segle.
Es viuen canvis profunds en l'àmbit religiós.

Els canvis socials no es produeixen de forma simultània en tots els estrats.
Les classes baixes no consumeixen la mateixa literatura que la burgesia.
Es manté una poesia pràcticament idèntica a la dels segles XII i XIII, basada en l'Amor Cortès i els tòpics trobadorescos.
Es tracta d'una poesia de caràcter conservador.
El rei actua com un dels principals promotors d'aquest gènere.

Destaquen autors com Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer.
S'observen canvis en l'àmbit religiós i una major atenció a la conducta moral dels ciutadans.
Aquesta esdevé la temàtica més rellevant de la prosa del segle XIV.
Alguns autors continuen la tradició intel·lectual de Ramon Llull.

Frare franciscà, nascut a Girona cap a l'any 1340 i mort a Perpinyà l'any 1409.
És un referent clau en la història de la llengua a València, ciutat on va viure i escriure la major part de la seua producció literària.

Lo Crestià: obra monumental i molt coneguda en la seua època.
Tracta sobre el comportament del cristià i com afrontar els problemes vitals.
El capítol XII (Dotzè del Crestià) se centra en com han de governar els responsables de la ciutat de València.
Planteja un model basat en la solidaritat i la fraternitat.
L'any 1396 escriu el Llibre de les dones, on tracta la figura femenina des d'una òptica moralitzadora, defensant que les dones han de romandre a la llar.
L'any 1392 publica el Llibre dels àngels, on descriu aquests personatges espirituals.
L'any 1397 redacta la Vida de Jesucrist, una obra de caràcter místic que cerca la relació directa amb Déu.