Literatura del Segle XX: Anàlisi i Context Històric
La literatura del segle XX
El començament del segle XX va estar marcat per la modernitat. En el terreny literari, el començament del segle XX comparteix protagonisme amb el moviment de la Renaixença iniciat en el segle anterior i el modernisme, el noucentisme i les avantguardes recentment aparegudes. Després de la guerra civil, hi hagué una nova generació d'escriptors que van escriure influenciats per les vicissituds del període de postguerra en què vivien, fins a arribar a la generació de poetes actuals.
La poesia modernista
El modernisme fou un moviment cultural que va néixer amb el desig de modernitzar la societat i totes les seves estructures. Presentava una ideologia progressista. El modernisme parteix d'una idea romàntica: l'artista s'enfronta a la societat i als seus interessos, sobretot econòmics, i es refugia i viu únicament i exclusivament per a l'art, amb una dedicació professional fins al punt que esdevé un rebel social que es coneix amb el nom de l'art per l'art. D'aquests poetes cal destacar la figura de Joan Maragall amb la seva teoria de la paraula viva que aplica a la poesia.
La poesia noucentista
El noucentisme fou un moviment artístic i ideològic que sorgí al començament del segle XX i que s'oposava a tot el que havia suposat el modernisme. Els noucentistes empraven el terme modernisme amb sentit despectiu. Autors més destacats: Eugeni d'Ors i Josep Carner.
La poesia de les avantguardes
La literatura de les avantguardes va sorgir influïda per tota la renovació industrial del canvi de segle, una resposta renovadora i trencadora respecte a l'art i la societat capitalista i burgesa, presentaven una actitud de protesta. S'inclouen diverses tendències: la poesia dadaista era incoherent, feia servir l'absurd, l'atzar, el subconscient, el trencament de la sintaxi i a vegades es barrejava amb altres manifestacions artístiques com la pintura o el collage. La poesia surrealista introduí l'escriptura automàtica... la psicoanàlisi i el món dels somnis. La poesia futurista feia èmfasi en l'exaltació de la modernitat: les màquines, la velocitat, etc. Els poetes més destacats foren J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria Junoy, Carles Salvador, etc.
La poesia després de la guerra civil
La poesia fou el gènere que predominà durant la postguerra. Destaquen: Salvador Espriu, Carles Riba, Pere Quart o Gabriel Ferrater. A partir de 1970, va sorgir una força per escriure una poesia més suggeridora i rica que evités els condicionants anteriors, com Pere Gimferrer, Maria Mercè Marçal o Narcís Comadira. D'altres, més veterans, donaren a conèixer la part més destacada de la seva producció poètica, com és el cas de Miquel Martí i Pol o Vicent Andrés Estellés.
Poesia valenciana
Una nova fornada de poetes que recolliren els fruits de la generació de Vicent Andrés Estellés, com Lluís Alpera, Josep Piera, Teresa Pasqual o Marc Granell.
Vicent Andrés Estellés
Burjassot 1924 - València 1993, poeta i periodista, el millor poeta valencià des d'Ausiàs Marc. A partir de la dècada de 1970 comença a ser realment conegut amb obres com Llibre de meravelles, la seva obra més popular. Va rebre els premis més importants... De Vicent Andrés Estellés s'han dit moltes coses, però destaca el seu paper com a renovador de la poesia i aporta nous temes i noves perspectives de veure la realitat, el sexe, el dolor, la fam, etc.