Literatura Doctrinal Catalana: Segles XIV-XV i Francesc Eiximenis
Literatura Doctrinal: Prosa Moralitzant S. XIV-XV
La literatura doctrinal, amb la seva prosa moralitzant, va ser un gènere predominant durant els segles XIV i XV. Aquest període es caracteritza per un context històric marcat per la influència de les religions i les monarquies.
Context Històric: Religions i Monarquies
Després de la desfeta de l'Imperi Romà, l'Església va ser l'única institució que va mantenir una estructura estable. Esdevingué el principal punt de referència espiritual de l'home medieval, que s'organitzava entorn de monestirs i esglésies. La idea de Cristiandat va substituir la funció de l'Imperi Romà i arribà a unificar culturalment Europa.
Paral·lelament, les monarquies havien aconseguit unificar la complexa xarxa de feus preexistents i convertir-se en una nova institució de referència. El govern de les persones i de les propietats va passar a exercir-se des de Roma i des de les diverses monarquies europees.
El Cisma d'Occident i les Universitats
El 1378 es produí el Cisma d'Occident amb l'elecció de dos papes: Urbà VI a Roma i Climent VII a Avinyó. La major part de la clerecia catalanoaragonesa i francesa fou partidària del papa d'Avinyó, i més encara quan el 1394 fou elegit papa el cardenal Benet XIII, que es retirà al castell de Peníscola i no acceptà mai aquesta solució.
L'Església havia esdevingut el principal centre de promoció cultural. Des d'una xarxa de monestirs, que irradiaven arquitectura, pintura, escultura i, evidentment, literatura, s'hi desenvolupà una tasca ingent de recuperació d'obres que no haurien arribat als nostres dies. Des del segle XII, algunes antigues escoles havien anat convertint-se en universitats.
La Funció de l'Escriptor Medieval
Durant l'Edat Mitjana, l'escriptor, vinculat per formació i per ocupació a la cultura eclesiàstica, se sentia com un mitjancer entre la doctrina cristiana i el públic. En els textos predominava un caràcter instructiu. L'activitat pastoral buscava vies d'aproximació en gèneres nous com el Vita Christi, aprofitant els recursos de tècniques professionals.
El llatí era la llengua litúrgica, acadèmica i diplomàtica. Però el romanç accedí per complet al terreny de la literatura culta, mentre la importància progressiva de la societat civil explica l'aparició dels primers grans escriptors seglars. El català es va convertir en una de les llengües més esteses.
El Canvi Dinàstic a la Corona d'Aragó
A la mort de Pere el Cerimoniós, accedí al tron Joan I i després el seu germà Martí I l'Humà, que no va deixar descendència, extingint-se així la família reial. Arran del Compromís de Casp, Ferran d'Antequera seria nomenat rei, i una nova dinastia, els Trastàmara, començà a regnar a la Corona d'Aragó. El seu origen castellà seria un factor fonamental en l'inici del procés de castellanització de la societat.
Joan I i Martí l'Humà foren reis especialment decantats a les arts i les lletres, coneixedors del llatí. Autors religiosos determinats exercien una gran influència sobre l'entorn dels monarques. Així, Francesc Eiximenis escrivia i aconsellava el rei Martí.
Francesc Eiximenis: Vida i Obra
Francesc Eiximenis, nascut a Girona cap al 1330 en una família burgesa, va estudiar teologia a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma.
L'obra d'Eiximenis, pràcticament tota en romanç, és enorme, comparable a la de Llull per la seva extensió, per la gran difusió arreu d'Europa i pel seu objectiu. Va adobar-la amb proverbis, històries, exemples, etc., demostrant un coneixement profund de les noves classes urbanes cultes, de les quals esdevé defensor, i que combina amb la filosofia i la teologia medievals per tractar de facilitar-ne la comprensió i l'aprenentatge.
La seva obra, sempre amb propòsits moralitzadors, destaca per haver sintetitzat la ideologia cristiana medieval, abastant temes des de la doctrina política fins a la teologia, l'ascetisme i el misticisme, i per una prosa plena de matisos, de caràcter popular, que no pretén fer literatura.