Literatura Moderna (S. XVI-XVIII): Impremta, Lectura i Escriptors
Literatura als Segles XVI-XVIII: Edat Moderna
Primers Temps de la Impremta i Divulgació
L'època de la impremta té una gran importància pel que fa a la realització i divulgació del llibre. Entre 1480 i 1575, la seva difusió a Catalunya es va veure dificultada perquè era car. Això, però, va facilitar el contacte amb la producció intel·lectual europea.
El Foment de la Lectura
Les llibreries són el veritable motor de l’expansió de la lectura. Els llibreters venen, importen i exporten llibres. Això reforça l’activitat cultural catalana en diferents llengües. Després del desenvolupament de la impremta, la cultura escrita es fa molt més present.
Els llibres es posen de moda entre els intel·lectuals; el fet de llegir en solitari permet interioritzar més les idees.
La Censura com a Entrebanc
En la literatura catalana, la censura no deixa de ser un entrebanc seriós. Aquesta va ser reforçada des de finals del segle XV per la Inquisició, la qual va aconseguir condicionar el clima intel·lectual del segle XVI.
La Nova Forma del Llibre Imprès
El llibre editat a la impremta pren una forma més clara i ordenada. Podem apreciar com s’individualitza i s’eixampla la pàgina del títol. Els llibres estan més cuidats.
L’Edició com a Factor de Progrés
L’època del Renaixement (segle XVI) va de bracet amb l'erudit impressor, una figura capaç de preocupar-se pel procés tècnic i comercial del llibre, de preparar els textos per a l’edició i d’organitzar societats culturals i manuals.
Situació de l'Escriptor a l'Edat Moderna
La societat de l'Antic Règim es basava en tres ordres: la noblesa, el clergat i el poble, evolucionant cap a una estructura més complexa. La burgesia ocupa espais importants de poder, mentre que el poble segueix sent pobre. La monarquia absoluta fonamenta l’organització col·lectiva d’aquells temps; els reis volien tenir els burgesos contents per tal que no els traïssin.
L'escriptor vivia del que podia.
Els Salons dels Segles XVII i XVIII
Els salons són un mecanisme de transmissió cultural molt important durant els segles XVII i XVIII, amb una destacada presència a la ciutat de París. Dones de l’aristocràcia o de la burgesia convocaven, a casa seva, trobades amb artistes i escriptors. Els escriptors llegien la seva obra i en parlaven; els convidats es comportaven molt cordialment.