Literatura Popular Valenciana: Característiques i Autors Clau
Literatura Popular Valenciana: Característiques i Autors
La literatura popular es determina per:
- Emissor real.
- Receptor proper.
- Codi lingüístic.
- Canal oral.
- Missatge amb escassa originalitat.
D'aquesta variada producció oral destaca la poesia de cançoner, les nadales, les cançons de ronda i les albades.
Francesc V. Garcia, Rector de Vallfogona
Francesc V. Garcia, nascut a Vallfogona, va conèixer Lope de Vega. Va fer seus tots els temes i gèneres poètics propis de la literatura barroca castellana. Fou sobretot poeta: poesia artificiosa, elegant i cortesana, utilitzava sobretot sonets i dècimes, expressions retòriques i castellanismes.
El to és festiu i enginyós. Això va fer que li atribuïren poesies d'autenticitat dubtosa i vàlua literària nul·la.
Narrativa Popular Tradicional
La narrativa popular tradicional inclou:
El Romancer
El romancer és una altra mostra de la literatura popular tradicional. Són un conjunt d'obres de transmissió oral recopilades per escrit pels estudiosos romàntics del segle XIX. Està format per composicions en vers de tema narratiu; tractaven temes històrics, llegendaris, amorosos, burlescos, religiosos i novel·lescos. També es van recollir al segle XIX les rondalles tradicionals.
Textos Orals Breus
Textos orals molt breus com refranys, proverbis i adagis; són missatges precisos sobre:
- L'oratge.
- Els mesos i les estacions de l'any.
- Les relacions humanes.
- Les festes i els costums.
Lluís Galiana i la Narrativa del Segle XVIII
Lluís Galiana és un dels pocs conreadors de la nostra narrativa del segle XVIII. Mostra una clara preocupació pel redreçament de la llengua en una època de prohibició del seu ús oficial. Va escriure Rondalla de rondalles, refranys, dites i frases fetes d'estructura narrativa.
El text de Galiana interessa perquè permet conèixer l'estat de la llengua al segle XVIII, sobretot el registre oral.
L'Ambient Cultural de la Corta Valenciana
El Segle XVI i la Influència Castellana
La falta de models literaris vàlids en la nostra llengua, amb l'atracció del Segle d'Or castellà i el prestigi de la literatura humanista en llatí, va fer que molts escriptors del segle XVI es canviessin al castellà i usessin els models castellans. Els autors que defensaven l'idioma no tenien raó.
El Teatre
El teatre valencià satiritza les intrigues galants i polítiques dels membres de la cort. El teatre religiós es castellanitza; els misteris han de competir amb formes castellanes com els actes sacramentals.
La Pervivència del Teatre Cortesà i Popular al Barroc
En bona part, el teatre és subsidiari del barroc castellà, especialment de Lope de Vega. Així, escriuen en aquesta llengua autors valencians com Guillem de Castro o Gaspar Aguilar.
Pel que fa al teatre en la nostra llengua, cal assenyalar el ja esmentat com a poeta Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, juntament amb Francesc Fontanella i Frances Mulet.
Teatre al Segle XVIII
La supressió dels Furs per part de Felip V i la prohibició del valencià en l'ensenyament i administració van suposar un entrebanc més per a la nostra cultura. Els intel·lectuals il·lustrats que s'hi acosten, com Gregori Maians, ho fan amb un interès descriptiu.
El teatre va ser restringit i controlat al màxim per la preceptiva neoclàssica. Això fa que el nostre teatre siga marginal i consumit només per classes populars. És el cas dels coloquis, amb to satíric o propagandístic.