Llengua i Literatura Catalana al Segle XIX
Conceptes Clau de la Literatura Catalana
Llemosí
Terme utilitzat a partir del segle XVI per designar la llengua catalana, inspirat en el seu parentesc amb l'occità.
Alexandrí
Vers d'art major de dicció greu i elevada que dona gran retoricitat a la composició poètica. Té 12 síl·labes i sol repartir-se en 2 hemistiquis de 6 síl·labes cada un; cada hemistiqui funciona com un vers diferent.
Volkgeist
Significa ànima del poble o essència de l'ànima popular. Cada civilització o poble es jutja dins del seu context (Volk: poble / Geist: ànima).
Renaixença
Moviment cultural i literari del català del segle XIX que pretén recuperar la llengua i la cultura pròpies. Va ser influenciat per les idees romàntiques, especialment per la mirada nostàlgica del passat (sobretot l'Edat Mitjana). Només es produeix on la llengua i la cultura pròpies estaven en decadència. Volien reivindicar la cultura pròpia.
Sturm und Drang
Moviment preromàntic alemany (literari, musical i de les arts visuals), desenvolupat durant la segona meitat del segle XVIII. Es va oposar a la Il·lustració alemanya i va ser precursor del Romanticisme.
Diglòssia
Situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera pròxima, on una és de prestigi alt (govern i textos formals, per exemple) i l'altra de baix prestigi (llengua parlada). Depenent de la situació, s'utilitzarà una o l'altra.
Fulletó
Escrit literari que es publica per parts en un diari o en una revista periòdica i que constitueix una novel·la o un conte.
Normalització i Normativització
La normalització consisteix a fer normal l'ús de la llengua en el territori que li és propi, és a dir, que la llengua estigui present en tots els àmbits d'ús. La normativització fa referència al procés d'establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d'una llengua un instrument adequat per a la comunicació; per a això, ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu (o diccionari de la llengua).
La Llengua en el Període Romàntic
Actituds, Politització i Cultismes en la Renaixença
La llengua en el període romàntic adopta la Renaixença, és a dir, tracta de reestructurar l'ús culte del català i de difondre la consciència de cultura autònoma. Això va ser afavorit per la preferència per la poesia popular, l'exaltació i la defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles i l'interès per l'Edat Mitjana.
La Normalització Lingüística
Consisteix a fer normal l'ús de la llengua en el territori que li és propi, és a dir, que la llengua estigui present en tots els àmbits d'ús.
L'Avenç
[Aquí caldria afegir informació sobre el paper de la revista L'Avenç en la normalització lingüística.]
El Teatre del Segle XIX
El Teatre Popular i el Sainet
Teatre romàntic: Estava caracteritzat pel melodrama, tant històric com sentimental.
Teatre popular: Ve de l'època medieval i de companyies itinerants i ambulants. Els artistes eren de carrer, estava caracteritzat per la commedia dell'arte, i els personatges estan tipificats i representen les formes socials. Són comèdies que inclouen diàlegs; es fan col·loquis durant els entremesos o entreactes; solen pertànyer al gènere de tragèdia o als autos de fe.
El Sainet
Són peces curtes escrites en vers, aquests solen tenir unes 7 o 8 síl·labes. La temàtica normalment és amorosa-econòmica; es fan també burles o paròdies d'altres obres més famoses on s'utilitza un llenguatge col·loquial o vulgar. Els personatges que trobem estan tipificats.
Eduard Escalante
Va ser el representant més important del sainet valencià. Tenia gran destresa per aconseguir efectes còmics i presentar personatges caracteritzats amb una gran economia de mitjans. La seva habilitat per deformar el valencià i el castellà va ser molt popular, encara que la sàtira de la castellanització en els seus sainets va ser una crítica superficial que no qüestionava la subordinació del valencià al castellà ni la responsabilitat de les classes dominants valencianes. Destaquen entre les seves obres L'escaleta del dimoni, Bufar en caldo gelat i Les xiques de l'entresuelo.