Llengua d'oc, trobadors i amor cortès: guia de termes medievals

Llengua d'oc i societat feudal

Llengua d'oc: llengua romànica, també anomenada occità o provençal, utilitzada pels trobadors per escriure poesia.

Societat feudal: societat medieval jeràrquica organitzada al voltant dels senyors feudals i dels castells.

Relació de vassallatge: relació de fidelitat, obediència i compromís entre un vassall i el seu senyor.

Poesia trobadoresca

Poesia trobadoresca: poesia culta escrita principalment en occità, amb rima i mètrica definides, cultivada a les corts medievals.

Trobador: poeta que componia les cançons i els poemes trobadorescos.

Joglar: artista professional que interpretava i difonia oralment els poemes i les cançons.

Trobairitz: dona, generalment noble, que componia poesia trobadoresca i expressava la seva veu amorosa.

Cançó de gesta: composició narrativa, generalment anònima, que explica gestes i fets heroics.

Trobar leu: estil poètic senzill, clar i fàcil d'entendre.

Trobar clus: estil poètic tancat, complex i difícil d'interpretar.

Gèneres trobadorescs

Cançó: gènere trobadoresc centrat en l'amor, el desig i la bellesa de la dama.

Sirventès: poema de crítica, burla o atac contra una persona o una situació política o moral.

Tençó: debat poètic en què dos trobadors defensen opinions diferents.

Plany: composició que expressa el dolor per la mort d'una persona, normalment un noble o protector.

Fin'amors i amor cortès

Fin'amors o amor cortès: model amorós en què el trobador serveix i obeeix una dama noble com un vassall serveix el seu senyor.

Midons: tractament que el trobador utilitza per dirigir-se a la dama estimada com si fos el seu senyor.

Senhal: sobrenom secret utilitzat per ocultar la identitat de la dama estimada.

Lausengiers: espies o aduladors del marit que vigilen la dama i poden delatar la relació amorosa.

Gilós: marit gelós que s'oposa a l'amor entre la dama i el trobador.

Bella dama sense pietat: tòpic que presenta una dama distant o cruel que rebutja l'enamorat.

Amor de lluny: tòpic amorós basat en l'amor cap a una dama distant o difícil d'aconseguir.

Albada: composició relacionada amb l'arribada de l'alba i la separació dels enamorats.

Pastorel·la: composició que presenta una trobada amorosa entre un cavaller o trobador i una pastora.

Dolce stil novo i humanisme

Dolce stil novo: moviment poètic italià que idealitza l'amor i presenta la dona com una via cap a l'espiritualitat.

Donna angelicata: imatge de la dona idealitzada com un àngel, capaç d'elevar espiritualment l'enamorat.

Humanisme: moviment cultural i intel·lectual que recupera la cultura clàssica i dona importància al pensament humà.

Antropocentrisme: visió del món que situa l'ésser humà al centre de la reflexió.

Burgesia: grup social urbà format principalment per artesans, comerciants i banquers.

Obra doctrinal o moralista: obra que pretén transmetre ensenyaments religiosos, morals o de comportament.

Novel·la cavalleresca: narració centrada en cavallers i aventures que pot combinar entreteniment, humor i erotisme.

Introspecció: anàlisi dels propis sentiments, pensaments i conflictes interiors.

Antítesi: recurs literari que contraposa dues idees oposades.

Misogínia: actitud de menyspreu o prejudici contra les dones.

Gramàtica: llista de paraules

1. Masculins: els afores, l'agreujant, l'avantatge, el bacteri, el compte, el corrent, el costum, el deute, el dubte, l'estratagema, el front, el llegum/els llegums, el lleixiu, el nariu/els narius, el pebre, el pendent, el senyal, el tèrmit/els tèrmits, el titella, l'espinac/els espinacs.

2. Femenins: l'allau/les allaus, l'anàlisi/les anàlisis, l'àncora, l'arma, l'aroma, la calor, la cercavila, la claror, la dent, l'espiral, l'esplendor, la nespra, l'olor, les postres, la remor, la resplendor, la resta, la sida, la suor, la verdor, la xocolata, la síndrome, la vall, la salut, la terra.

3. Masculins i femenins: el mar/la mar, el vessant/la vessant, el vodka/la vodka.

4. Canvi de significat segons el gènere: el canal (via d'aigua)/la canal (canonada); el canalla (persona malvada)/la canalla (mainada); el clau (peça per clavar)/la clau (instrument per obrir); el còlera (malaltia)/la còlera (ràbia); el fi (finalitat)/la fi (acabament); el llum (aparell)/la llum (claror); el pudor (modèstia)/la pudor (mala olor); el son (acte de dormir)/la son (ganes de dormir); el pols (batec arterial)/la pols (partícules de brutícia); l'editorial (masculí: article d'opinió)/l'editorial (femení: empresa editora).

5. Mateixa forma per als dos gèneres: el/la drapaire, el/la futbolista, el/la tiranicida, el/la cantaire, el/la modista, el/la florista, el/la poeta (també poetessa).

6. Animals amb gènere fix: la girafa mascle/femella; el mussol mascle/femella; el pit-roig mascle/femella.

Formació del femení

Formes habituals: noi→noia; gat→gata; avi→àvia; mestre→mestra; llop→lloba; nebot→neboda; amic→amiga; jueu→jueva; gos→gossa; Camil→Camil·la; cosí→cosina; germà→germana; orfe→òrfena; vidu→vídua; alumne→alumna; gegant→geganta; advocat→advocada; burgès→burgesa; jutge→jutgessa; comte→comtessa; metge→metgessa; abat→abadessa; promès→promesa; baró→baronessa; irlandès→irlandesa.

Canvis de terminació: heroi→heroïna; filòleg→filòloga; psicòleg→psicòloga; pediatre→pediatra; monjo→monja; reu→rea; gall→gallina; actor→actriu; príncep→princesa; gendre→nora; amo→mestressa; marit→muller; oncle→tia; tia→oncle; hoste→hostessa; hostessa→hoste; bruixa→bruixot; guilla→guillot; dida→didot; poeta→poeta/poetessa.

Animals (mascle→femella): cavall→egua/euga; porc→truja; marrà→ovella; perdigot→perdiu; tigre→tigressa; cabró/boc→cabra; elefant→elefanta; conill→conilla; furot→fura; canari→canària; merlot→merla; abellot→abella; gall dindi→polla dindià; guatllot→guatlla; ase→somera; toro→vaca.

Concordança

8. Concordança: dubte profund; estratagema adequat; costum pervers; anàlisi sintàctica; senyal lluminós; dent corcada; resplendor intensa; front ample.

Recordatori: l'estratagema és masculí; la síndrome, la xocolata, la salut i la vall són femenins. No et guiïs només per la terminació.