Llenguatge i Coneixement: Una Relació Complexa
La forma del coneixement: el llenguatge
El llenguatge, un sistema de signes que expressa idees, es compon de signes lingüístics formats per un significant i un significat. El significat és el concepte o representació mental del signe, mentre que el significant és l'expressió que representa les coses convencionalment. El llenguatge es considera el vehicle del coneixement. El problema que en deriva consisteix a establir si el coneixement ha de tenir sempre forma lingüística o si és possible el coneixement sense llenguatge. Cal determinar prèviament què és el llenguatge i si és possible la comunicació no lingüística.
Llenguatge animal i llenguatge humà
Tradicionalment, s'assenyalava que la diferència fonamental era que el llenguatge animal era innat i l'humà, après. La veritat és que molts animals tenen la capacitat d'aprendre codis nous. No hem d'oblidar que la capacitat d'aprendre un llenguatge és innata també en els éssers humans, encara que requereixi el medi per desenvolupar-se. Un altre dels trets atribuïts al llenguatge animal és el caràcter mimètic. Els animals es comuniquen amb gestos, crits... però els seus elements són sempre estereotipats. Els sistemes de comunicació no humans agrupen tres dissenys: un repertori finit de crides, un senyal analògic i una sèrie de variacions a l'atzar sobre un tema. El llenguatge humà és un sistema articulat amb doble articulació. Totes les llengües humanes estan formades per un nombre constant d'elements simples no significatius, amb la peculiaritat de ser susceptibles de combinar-se indefinidament. Finalment, els lingüistes moderns consideren el llenguatge simbòlic humà absolutament irreductible a uns altres mitjans de comunicació animal. Aquests últims són sempre concrets i situacionals, mentre que el llenguatge humà és abstracte i simbòlic, i pot utilitzar conceptes sobre objectes que no són presents.
Característiques del llenguatge humà
El cervell humà està especialitzat en certes parts, però quan parlem de llenguatge humà ens referim a una sèrie de capacitats adquirides al llarg del procés evolutiu:
- Capacitat d'emetre sons amb contingut simbòlic, paraules amb significat (semàntica).
- Capacitat de combinar, d'acord amb unes regles (sintaxi), paraules a fi de construir frases amb diferent significat.
- El llenguatge serveix per posar ordre en el món, classificar-lo i, en darrer terme, entendre'l.
L'objectiu fonamental és la comunicació, transmetre coneixement a un altre. Una altra de les capacitats bàsiques que pressuposa el llenguatge és entendre el que diuen les paraules, desxifrar el missatge per descobrir-ne el significat.
Relacions entre coneixement i llenguatge
A mesura que els processos cognitius es fan més complexos i abstractes, el llenguatge apareix com l'instrument necessari sense el qual no es podrien pensar certes realitats.
El pensament és anterior al llenguatge
Aristòtil estableix que el pensament és una activitat independent i prèvia al llenguatge, mentre que el llenguatge és un signe convencional per referir-se als objectes. Existeixen, per tant, formes de pensament no lingüístiques que precedeixen l'adquisició del llenguatge.
El llenguatge és anterior al pensament
El pensament no seria res més que el reflex del llenguatge. Primer s'aprèn el llenguatge, que ajuda a comprendre el món. No hi ha res percebut objectivament; cada llengua entén el món d'una forma diferent. Això planteja el problema de com s'entenen persones que parlen llengües diferents.
Hi ha dues perspectives principals:
- La perspectiva empirista, amb teories que consideren decisius els factors externs provinents de l'entorn.
- La línia racionalista, que sosté que existeixen universals lingüístics innats i unes estructures bàsiques amb què neixen tots els futurs parlants.
Importància del llenguatge en la filosofia actual
La preocupació central de la filosofia del llenguatge és establir les connexions del llenguatge amb la realitat. Els positivistes i atomistes lògics plantegen que l'origen de molts problemes filosòfics es troba en les deficiències del llenguatge. Una línia més pragmàtica intenta aplicar l'actitud crítica de la filosofia al llenguatge quotidià.