Llengües en contacte, oracions i literatura del segle XX

Llengües en contacte

Quan dues o més llengües conviuen en un territori.

Segons l'ús: bilingüisme, quan hi ha una alternança de dues o més llengües.
Diglòssia: quan la llengua és més formal i té més prestigi.
Conflicte lingüístic: substitució lingüística, una de les llengües ja no es transmet i entra en procés de desaparició.
La normalització lingüística: gràcies a les lleis, la llengua guanya nous espais i parlants.

Exemples de diferències entre verbs:

No estan unides per cap nexe, el lligam entre les dues oracions es posa de manifest per l'entonació.

Exemple: Sempre escoltava aquell disc, estava de moda.

Estan unides per un nexe i tenen sentit cada una per separat.

Exemple: Aniria a comprar, però no en tinc ganes.

Estan unides per un nexe i una de les oracions no té sentit sense l'altra.

Exemple: Tot i que no en tinc ganes, aniré a sopar.

Copulatives: indiquen una addició. Nexes: i, ni. Exemple: La Maria escriu un missatge i l'Oriol està distret.
Disjuntives: indiquen exclusió o alternança. Nexes: o, o bé. Exemple: Ens quedem a casa o bé anem a fer un volt.
Adversatives: indiquen una contrarietat parcial. Nexes: però, sinó. Exemple: L'autor no és l'Albert, sinó el seu germà.
Distributives: una no exclou el significat de l'altra. Nexe: ara, ara. Exemple: Ara plou, ara fa sol.
Il·latives: expressen una conseqüència. Nexes: per tant. Exemple: Ha deixat de ploure; per tant, sortiré al carrer.

Poden exercir les mateixes funcions que un substantiu, un adjectiu o un adverbi.

Exemple: Quan ja era lluny, el noi que fugia va recordar que estava sol.

(Quan ja era lluny: subordinada adverbial; que fugia: subordinada adjectiva; que estava sol: subordinada substantiva)

Format per dues vocals en contacte, tant en un mot com en mots diferents.

Exemple: Esqui-a, ocasió única.

Diftong: creixent o decreixent quan un grup de dues vocals (-i o -u) es pronuncien en una sola síl·laba. Exemple: Pas-qua.
Sinalefa: dues vocals que pertanyen a paraules diferents. Exemple: Hi ha gent; té un mos.

Dues vocals de mots veïns en contacte i una es pronuncia amb l'altra.

Contacte de dos sons idèntics: dues vocals neutres. Exemple: Amiga estimada.
Contacte entre una a o e àtones i qualsevol altra vocal amb la desaparició consegüent de la vocal àtona. Exemple: No sé el secret, nadó estimat, ara és demà.

La literatura del segle XX va estar marcada per l'afany de l'experimentació i de trobar nous camins d'expressió artística amb dos moviments:

Modernisme: moviment estètic que va dominar els moviments culturals catalans des del 1892 fins al 1906 i es va caracteritzar per la introducció de les diferents tendències estètiques modernes sorgides a París.
Poesia modernista: van renovar la poesia i la van distanciar de la tradició romàntica.
Simbolisme: Rusiñol el va aplicar en el teatre i en la prosa. Joan Maragall, poeta actiu en l'adhesió.
Vitalisme: impulsat per Maragall jove, en va sorgir una derivació, l'exaltació de la individualitat, que va portar a la tendència política de l'espontaneïtat.

Cal separar les síl·labes quan hi ha dues vocals; no es separen, van juntes.

Rima consonant: Exemple: Casa rima en consonant amb pasa (quan coincideixen vocals i consonants a les últimes síl·labes).
Rima assonant: Exemple: Casa rima en assonant amb tapa (quan només coincideixen les vocals a les últimes síl·labes).