Llengües en contacte, registres i dialectes del català
Llengües en contacte i sociolingüística
Quan es parla de llengües en contacte, fenòmens com el bilingüisme o plurilingüisme es defineixen com l'ús alternat de dues o més llengües. La diglòssia es dóna quan, en un mateix territori, una llengua es fa servir en les relacions formals al costat de les relacions més informals.
Conflicte, normalització i planificació
- Conflicte lingüístic i substitució: La substitució lingüística es produeix quan la llengua no es considera prestigiosa i entra en un procés que la duu a la desaparició.
- La normalització lingüística: Depèn de la voluntat positiva dels qui utilitzen una llengua i consisteix a elaborar lleis, nous espais socials i parlants.
- Planificació lingüística: Inclou la normalització, la fixació d'una norma lingüística per a tots els àmbits, l'estandardització o la seva oficialització i promoció. La planificació lingüística de l'ensenyament ha de proporcionar uns models perquè els qui l'adquireixin utilitzin amb propietat la llengua.
Els registres o variants estilístiques
Els parlants d'una llengua fan servir diferents registres o variants estilístiques en funció de quatre factors:
- El tema de què es parla, que pot ser general o especialitzat.
- El nivell de formalitat, que depèn del grau de familiaritat o distància entre els interlocutors.
- El canal de comunicació, segons si és oral o escrit.
- El propòsit o la intencionalitat de la comunicació (per exemple, divertir).
Classificació dels registres
Es classifiquen en formals (cientificotècnic i literari) i no formals (col·loquial i vulgar).
Característiques dels registres principals
- Registre cientificotècnic: És el propi de la ciència i de la tècnica i es relaciona amb el canal escrit.
- Registre literari: Es caracteritza per una voluntat estètica i presenta un grau més elevat d'elaboració formal.
- Registre col·loquial: Comprèn el conjunt d'activitats i de relacions personals que es duen a terme de manera regular. Presenta trets fonètics (articulació dels sons més relaxada i ràpida), morfològics, sintàctics i lèxics.
- Registre vulgar: Tot i compartir algunes de les característiques del col·loquial, inclou la inclusió de renecs i de mots grollers, absència de retòrica i rebuig dels eufemismes.
Varietats dialectals del català
Bloc Oriental
- Rossellonès o septentrional: jo canti, ell ho sap pas, veire (got), amusar (divertit), llapi (conill).
- Central: jo canto (pronunciat amb el so de la "u").
- Insular o balear: jo cant, article salat (es, sa, ses), al·lot (noi), calces (mitges).
- Alguerès: jo cant, canvi de r per l (blaca per barca), forqueta (forquilla).
Bloc Occidental
- Nord-occidental: jo canto, ús de lo/los (lo parlar, lo Joan), camí (vegada).
- Valencià: jo cante, pronunciació de la -r final (pensar), bescoll (clatell), eixir (sortir).