Llengües en contacte, registres i dialectes del català

Altres llengües estrangeres3,7 KB

Llengües en contacte i sociolingüística

Quan es parla de llengües en contacte, fenòmens com el bilingüisme o plurilingüisme es defineixen com l'ús alternat de dues o més llengües. La diglòssia es dóna quan, en un mateix territori, una llengua es fa servir en les relacions formals al costat de les relacions més informals.

Conflicte, normalització i planificació

  • Conflicte lingüístic i substitució: La substitució lingüística es produeix quan la llengua no es considera prestigiosa i entra en un procés que la duu a la desaparició.
  • La normalització lingüística: Depèn de la voluntat positiva dels qui utilitzen una llengua i consisteix a elaborar lleis, nous espais socials i parlants.
  • Planificació lingüística: Inclou la normalització, la fixació d'una norma lingüística per a tots els àmbits, l'estandardització o la seva oficialització i promoció. La planificació lingüística de l'ensenyament ha de proporcionar uns models perquè els qui l'adquireixin utilitzin amb propietat la llengua.

Els registres o variants estilístiques

Els parlants d'una llengua fan servir diferents registres o variants estilístiques en funció de quatre factors:

  1. El tema de què es parla, que pot ser general o especialitzat.
  2. El nivell de formalitat, que depèn del grau de familiaritat o distància entre els interlocutors.
  3. El canal de comunicació, segons si és oral o escrit.
  4. El propòsit o la intencionalitat de la comunicació (per exemple, divertir).

Classificació dels registres

Es classifiquen en formals (cientificotècnic i literari) i no formals (col·loquial i vulgar).

Característiques dels registres principals
  • Registre cientificotècnic: És el propi de la ciència i de la tècnica i es relaciona amb el canal escrit.
  • Registre literari: Es caracteritza per una voluntat estètica i presenta un grau més elevat d'elaboració formal.
  • Registre col·loquial: Comprèn el conjunt d'activitats i de relacions personals que es duen a terme de manera regular. Presenta trets fonètics (articulació dels sons més relaxada i ràpida), morfològics, sintàctics i lèxics.
  • Registre vulgar: Tot i compartir algunes de les característiques del col·loquial, inclou la inclusió de renecs i de mots grollers, absència de retòrica i rebuig dels eufemismes.

Varietats dialectals del català

Bloc Oriental

  • Rossellonès o septentrional: jo canti, ell ho sap pas, veire (got), amusar (divertit), llapi (conill).
  • Central: jo canto (pronunciat amb el so de la "u").
  • Insular o balear: jo cant, article salat (es, sa, ses), al·lot (noi), calces (mitges).
  • Alguerès: jo cant, canvi de r per l (blaca per barca), forqueta (forquilla).

Bloc Occidental

  • Nord-occidental: jo canto, ús de lo/los (lo parlar, lo Joan), camí (vegada).
  • Valencià: jo cante, pronunciació de la -r final (pensar), bescoll (clatell), eixir (sortir).

Descarregar

PDF Word HTML